Des del pont de Potosí es pot contemplar el riu Besòs, avui convertit en parc fluvial. Però fins no fa gaires anys, aquest riu era una autèntica claveguera a cel obert.
La riuada del 62
El desembre del 1962, una gran riuada va fer pujar el cabal del riu Besòs fins als límits de la llera. El periodista Eugeni Madueño, que en aquelles dates acabava d’arribar a Barcelona per acompanyar la seva família, recorda la gran quantitat d’objectes i d’animals morts que baixaven riu avall. També té molt present l’altíssima velocitat de l’aigua i el soroll que feia.
Madueño explica que, amb la famosa riuada, el pont del Molinet va quedar completament destruït. Molts treballadors depenien d’aquest pont per travessar el riu i anar a traballar al Bon Pastor. Un veí d’aquest barri va tenir la idea de fer un petit pont que permetia creuar les persones. L’enginyós veí va posar una capsa de llauna per demanar un peatge per fer-lo servir, al·legant el cost del manteniment. La gent li feia cas i hi deixava unes monedes.
Salvador Angosto, historiador i veí del Bon Pastor, recorda que quan era petit es banyava al riu, a l’altura de la fàbrica de Can Sales. Explica que a la llera del riu hi havia molts horts que la gent treballava per treure’n alguna cosa per menjar. També té un record molt viu de la riuada del 62, quan el vigilant municipal del barri va anar picant porta per porta els veïns que vivien al llarg del riu perquè abandonessin les cases per l’amenaça de la crescuda.
Abocaments industrials incontrolats
Després de la riuada, els anys posteriors, Barcelona va viure una allau de migrants arribats a buscar feina a la indústria. Al llarg del Besòs hi van aparèixer fàbriques i més fàbriques que abocaven tots els seus residus al riu sense miraments.
El parc fluvial
A principis dels anys 90, Antoni Fogué, aleshores regidor de Santa Coloma de Gramenet i de formació biòleg, es va posar al cap que algun dia, aquella claveguera industrial seria un parc fluvial. La gent no se’l va prendre gaire seriosament però el parc es va convertir en una realitat l’any 2000.
Avui, el parc fluvial té 115 hectàrees de terreny i cinc quilòmetres de carril bici. Abans del desastre ecològic del 2019, hi havia 200 espècies d’ocells que feien els nius a les illes artificials del parc.
