La ciutat dels 15 minuts és un nou model urbà que determina que qualsevol ciutadà que hi visqui, hauria de poder arribar en 15 minuts caminant als serveis o necessitats bàsiques del seu dia a dia. Ciutats com Barcelona, París o Shanghai estan fent canvis per aconseguir que els serveis estiguin a l’abast del ciutadà pel que fa a la distància i tres investigadors de la UOC han fet un estudi i han parat especial atenció a un element essencial perquè això sigui possible: les voreres. Els resultats de l’estudi han estat publicats a la revista científica ‘Computers, Environment and Urban Systems’.

Un estudi analitza les voreres de Barcelona

Els autors de l’estudi han analitzat diversos paràmetres de les voreres, com ara l‘amplada, el pendent i el nivell de risc basat en dades d’accidents de trànsit. Han treballat sobre una representació digital del sistema de voreres de Barcelona, que els ha permès veure com varia la connectivitat de la xarxa segons les necessitats de mobilitat de les persones. “Una persona en cadira de rodes, per exemple, necessita, almenys, dos metres d’amplada i pendents que no superin els dos graus. Fins i tot una urbs amigable per als vianants com Barcelona no resisteix la ciutat de 15 minuts quan es tenen en compte limitacions físiques de mobilitat“, assenyala Daniel Rhoads, que ha estat un dels tres investigadors de l’estudi.

Millors voreres, millor qualitat de vida

La finalitat de la ciutat dels 15 minuts és millorar la qualitat de vida dels seus habitants. “Caminar és una manera saludable de fer exercici i, en reduir els desplaçaments en vehicle de combustió, es millora la qualitat de l’aire, es redueixen les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i es minimitza el risc d’accidents de trànsit“, explica Rhoads, que afegeix “en els últims 100 anys, les ciutats han estat pensades per anar en cotxe i ara s’estan començant a adaptar per anar a peu“. El model de la ciutat dels 15 minuts és una proposta bastant recent de l’urbanista colombià Carlos Moreno, establert a París, i on està allunyant els cotxes del centre de la ciutat.

Les superilles apropen Barcelona a la ciutat dels 15 minuts

“Amb la seva política de les superilles, Barcelona avança cap a aquest model“, afirma Rhoads. “La seva dimensió raonable, el seu robust sistema de transport públic i la distribució de la població al llarg de tot l’entramat urbà, que alterna edificis residencials i negocis, ja es pot considerar una ciutat bastant caminable. Als Estats Units, on visc, les ciutats són molt més horitzontals, amb distàncies enormes i tot està pensat per al cotxe”, lamenta.