(ACN/redacció) Barcelona ha començat a analitzar si compleix amb la provisió de serveis i equipaments de les anomenades ciutats dels 15 minuts. És a dir, si la distribució d’equipaments com les biblioteques permet que qualsevol ciutadà en tingui una a un màxim de 15 minuts caminant.
La novetat és que aquesta autoavaluació es fa amb una rèplica virtual de la ciutat desenvolupada pel Barcelona Supercomputing Center. La rèplica virtual es pot veure en una plataforma web i és el que es coneix com a bessó digital d’una ciutat. En aquesta primera fase s’ha pogut testar, per exemple, la cobertura a peu de les parades de metro abans i després de l’obertura de les futures línies L8 i L9 i la xarxa de biblioteques abans i després de la darrera que s’ha construït.
Assajar l’impacte d’una actuació abans d’executar-la
Els bessons digitals urbans permeten fer prediccions i provar quina incidència pot tenir l’aplicació de determinats projectes o quin pot ser l’impacte del desplegament de determinades polítiques públiques. Per això, l’Ajuntament de Barcelona i el BSC posen l’accent en la importància i la utilitat que pot tenir l’eina per assajar quin seria l’impacte d’una actuació urbanística abans d’executar-la.
Laia Bonet, tercera tinenta d’alcaldia i responsable de Transició Digital de l’Ajuntament, ha explicat que amb aquesta nova eina es podrà anticipar. En concret ha fet èmfasi en com “una determinada política et pot provocar sense voler-ho, potser, una gentrificació en la qual no havies caigut”. Amb el bessó digital assegura que “tindrem una eina que ens permetrà tenir respostes abans d’implementar polítiques i, per tant, millorar-les en el disseny abans d’aplicar-les”.
Un model digital de Barcelona
La plataforma és el resultat d’una primera fase d’un ambiciós projecte en què han treballat investigadors del BSC amb la col·laboració de l’Institut Municipal d’Informàtica (IMI) i Barcelona Regional (BR). En concret els treballs de desenvolupament d’un bessó digital per a la planificació urbana elaborats en aquesta primera fase han permès reproduir en un model digital la ciutat de la proximitat.
Cobertura abans i després de les noves infraestructures
Això ha permès veure, per exemple, la cobertura a 10 minuts a peu de les parades de metro, abans i després de l’obertura de les futures línies L8 i L9. Segons Bonet, les anàlisis fetes fins ara mostren, per exemple, que el disseny de les línies L8 i L9 cobreixen “clarament” una àrea que estava descoberta.
La tecnologia, aliada en la presa de decisions
El director del BSC, Mateo Valero, ha remarcat que l’objectiu és ajudar a la presa de decisions basant-se en l’evidència científica i les dades i que Barcelona sigui una ciutat “més humana”, on àmbits com la qualitat de l’aire, la mobilitat i l’accés a recursos siguin “millors”.
Valero ha mencionat que es poden planificar accions vinculades a l’ús del transport, però també a altres com ara estudiar per què la gent marxa o va a determinats barris i com algunes polítiques tenen un impacte en la gentrificació.
