Entre els qui han pres la paraula al CCCB per analitzar què ha canviat aquest últim any des de la manifestació “Volem acollir” hi ha hagut testimonis, com l’Abobaker Mahmoud, que fa un any que va marxar de Síria. Té 24 anys i ha trobat un pis per viure a Mataró gràcies a uns amics, però avisa que no tots els refugiats tenen la mateixa sort.
Segons l’Abobaker, molts dels qui es veuen obligats a marxar del seu país d’origen ara opten per anar a Alemanya o Holanda, ja que allà “et posen una habitació per a tu sol i aquí et posen una habitació amb quatre persones més. Allà et donen uns 500 euros per viure i aquí no et donen res”, ha dit. Per facilitar l’accés a l’habitatge, les entitats demanen als governs que ampliïn la borsa de pisos públics.
No operar amb bancs que financen armament
En paral·lel, Casa Nostra, Casa Vostra anima els ciutadans sensibilitzats amb l’acollida de refugiats a fer accions en el dia a dia. La portaveu de la plataforma Laia Creus n’ha explicat una a betevé: “No tenir els diners en bancs que inverteixen en empreses que, alhora, inverteixen en armament”. Per Creus, “el nostre dia a dia també pot ser important i marcar la diferència” per a tots aquells que no puguin anar a ajudar sobre el terreny, a un camp de refugiats.
L’article 155 limita l’acollida
Una de les reivindicacions de “Volem acollir” era que els governants facilitessin els tràmits per donar asil als qui en demanessin. Segons Oriol Amorós, secretari de Migracions de la Generalitat, amb l’activació de l’article 155 “el govern té dificultat per emprendre noves idees i nous projectes” i ha dit que el procés d’acollida s’ha alentit un més i mig des d’abans de la intervenció de l’Estat.
Per això, Amorós ha instat els municipis a prendre part en l’acollida de refugiats. Ara bé, el govern municipal de Barcelona ha tornat a insistir que la clau per desencallar la situació la té l’Estat. En aquest sentit, el coordinador del pla Barcelona Ciutat Refugi, Ignasi Calbó, ha assegurat que l’Ajuntament ha hagut d’assumir el cost de les pensions a què es deriven els asilats “perquè l’Estat ha deixat de considerar vulnerables aquest tipus de persones”. L’any 2017, a la ciutat es van atendre 4.405 refugiats.
