A la Rambla viuen, segons un estudi del GESOP del gener del 2020, gairebé 600 persones de forma habitual, una xifra que Amics de la Rambla eleva fins i tot al miler i que desterra el fals pensament que el passeig més emblemàtic de la ciutat està pràcticament despoblat. El programa ‘Via 15’ ha parlat amb dos dels seus veïns, Tona Pous i Pau Bosch, que han obert les portes de casa seva per explicar els avantatges i els inconvenients de conviure amb turistes i terrasses, però també entre teatres i museus. El carrer ha patit de forma paradigmàtica les conseqüències de la pandèmia i un atemptat terrorista. Aquest 2022 està a les portes d’una necessària i desitjada reforma, que ha de marcar un punt d’inflexió en la relació d’amor-odi que manté amb els barcelonins.
En un principal de la Rambla
Tona Pous i Vilalta fa uns 30 anys que viu a un principal a tocar de la Boqueria. “Vam venir l’any 93 perquè ens va enamorar el pis. Primer vaig tenir una mica de por, però va durar poc. Aleshores era una Rambla on ens coneixíem tots, els veïns de l’escala eren de tota la vida. Ara no”, reconeix amb recança, i afegeix que “ara hi ha molts estrangers que tenen un pis i només venen dos mesos a l’any”. Afirma que la Rambla “t’atrapa, t’agrada o no t’agrada. Surts i estàs a tot arreu”. I diu contundent: “A mi els turistes no em fan nosa, és com si cada dia fos festa major”. Confessa que també té coses negatives, com “les prostitutes… entraven, posaven un paper, obrien la porta i a l’escala feien els seus serveis“.
A mi els turistes no em fan nosa, és com si cada dia fos festa major
24 hores al dia a la Rambla
“Fa 14 anys que visc i treballo a la Rambla. Passo 24 hores aquí“, diu Pau Bosch, que va traslladar-s’hi des de l’Eixample, atret per la plaça Reial i el Gòtic, que són “un altre món”. Treballa en un centre de cotreball a tocar del passatge de Bacardí, amb un balcó que dona a la rambla dels Caputxins, un carrer “on tot és possible, el límit és la teva creativitat. Tothom pot triomfar a la Rambla”. També ha trobat un lloc perfecte per anar-hi quan està estressat, tot just al final del passeig, a tocar de les golondrines, un petit “teatre” des d’on contempla el mar: “Em relaxa moltíssim”, diu amb alegria. “També he conegut el pitjor del carrer, els sensesotre que viuen a la plaça del Teatre els conec a tots”, explica.
El teatre de la vida des de primera fila
No tothom pot gaudir del fet que suposa tenir un balcó amb vistes sobre un carrer on, segons l’Ajuntament, passejaven 100 milions de persones l’any abans de la pandèmia. Tona Pous té un parell de balcons encarats a la rambla de Sant Josep. “Si estàs avorrida, obres el balcó i veus la vida passar”, explica. “És molt entretingut“, diu rient Pau Bosch. “Veus gent de tot el món. És divertit imaginar-te la història de cada personatge“. Reconeix que la Rambla és “aquesta contradicció entre cultura i les gerres gegants de cervesa, que jo prohibiria”.
L’atemptat del 17 d’agost del 2017
Tona Pous i Pau Bosch van viure en primera línia un dels episodis més esfereïdors que han marcat la història recent de Barcelona, l’atemptat del 17 d’agost del 2017. “Des d’aquí vam veure la camioneta, ho vam veure tot”, relata Tona Pous. Pau Bosch recorda perfectament com “tota aquesta zona era com un toc de queda. El carrer estava completament militaritzat. No havia vist mai tants agents secrets, GEO amb armes, apuntant-me“, i reconeix que “després de l’atemptat vam perdre moltíssim, la gent va deixar de sortir al carrer”. “A mi em va canviar la vida”, afegeix. “Tenia un bar al carrer Nou de Zurbano i després d’això vaig traspassar el negoci”.
No havia vist mai tants agents secrets, GEO amb armes, apuntant-me
Un dels episodis que Tona Pous recorda amb més tristor és la Rambla de la pandèmia. “Veure buit un lloc tan ple de vida… sort de la Boqueria“, recorda. “Cada dia posaven aquella cançó d’El Dúo Dinámico… ‘Resistiré’. A mi em va salvar”. Creu que és un mercat “molt intel·ligent, encara que el critiquin”. És de l’opinió que si molts veïns han marxat i ara hi ha turistes és normal que venguin per a ells, perquè han de sobreviure“.
Del seu amor per aquest passeig, Pous i Vilalta acaba de publicar un llibre inspirat en el pis on ha viscut les darreres tres dècades, titulat ‘En un principal de la Rambla’.
