Segons els primers indicis, el crim d’Horta és un possible cas de violència vicària en què el pare ha assassinat, presumptament, els dos fills, de set i 10 anys. Aquest és un concepte recent, creat el 2012, com un tipus de violència masclista per causar el major dolor possible a la dona, sobretot després d’una separació. Es tracta d’una situació extrema i psicològicament complexa d’analitzar.
Objectiu: fer mal a la mare a través del que més s’estima
La psicòloga especialitzada en violències masclistes Alba Alfageme explica que l’objectiu màxim de l’agressor és venjar-se i provocar dolor sobre la parella a través del que més s’estima, els fills. Amb aquesta meta, l’agressor deshumanitza els infants i “passa a veure’ls com el canal perfecte per assolir la seva fi, apaivagar el dolor que sent” per no poder estar amb la parella que vol.
Segons, Montse Plaza, també psicòloga experta en violències masclistes, l’agressor busca “exercir poder i control sobre l’exparella”. Destaca que és una forma de violència psicològica que tot sovint comença amb insults i maltractaments verbals, que poden derivar o no en agressions físiques, però fa una crida a no confondre-la amb un trastorn mental, sinó a tractar-la “com el que és, una forma de violència”.
Malgrat les aproximacions, hi ha molts interrogants sobre el que desencadena successos com el d’Horta. El concepte de violència vicària és recent i per això Alfageme apunta a la necessitat de fer més recerca per esclarir com i per què es desencadena, però destaca que crims com aquest es donen quan l’agressor sent que “ha perdut totalment la possibilitat de recuperar la parella, quan sent que ja no té el control”. Sovint, ja té antecedents d’agressions masclistes però d’altres, no, com aquest de Barcelona, i per això a vegades és difícil de detectar.
El suïcidi dels agressors
Un altre element comú en casos extrems com aquest és que gairebé un 60 % s’acaben suïcidant perquè no poden aguantar emocionalment la pressió després d’haver acabat amb la vida dels fills. Aquest és el cas actual i també el del parricida que va matar el fill de dos anys en un hotel del Paral·lel l’estiu del 2021.
Violències vicàries i traves judicials
Sovint, les violències vicàries són difícils de provar i denunciar judicialment. Alfageme creu que hi ha desprotecció dels menors i creu que hi ha “molt àmbit per treballar”, sobretot amb les visites i les custòdies compartides amb pares condemnats per violència masclista.
En l’última dècada, entre el 2013 i el 2023, almenys cinc nens han mort a Catalunya víctimes de violència vicària i 52 a tot l’estat.
