(ACN) L’Audiència de Barcelona ha començat a jutjar aquest dijous un home acusat d’agredir sexualment entre el 2010 i el 2013 el seu fillastre adolescent, de qui era també professor i entrenador de futbol a la Salle Bonanova. La víctima, que ha declarat a porta tancada, ha ratificat la seva versió, segons han explicat fonts presents a la declaració. La mare del noi i exparella de l’acusat ha explicat que l’home havia maltractat psicològicament el seu fill i, fins i tot, l’havia pegat, però mai va pensar que l’agredís sexualment.
La vista ha començat amb la declaració del jove, que ara té uns 25 anys, a porta tancada. Ha ratificat la denúncia interposada el 8 d’octubre del 2020, quan va decidir explicar els fets a la seva família i als Mossos d’Esquadra. Segons la versió de les acusacions, l’acusat va fer tocaments i va masturbar el noi quan tenia entre 12 i 15 anys, contra la seva voluntat, a més de colpejar-lo si no accedia als seus desitjos sexuals, tant a l’escola com a casa seva. L’home, a més, també va ser denunciat per un altre alumne de l’escola Viaró de Sant Cugat del Vallès a qui havia fet d’entrenador de futbol anteriorment, però els fets han prescrit. Aquesta segona víctima també ha declarat al judici a porta tancada.
De les declaracions dels testimonis, també se’n desprèn que la direcció de l’escola coneixia, almenys en part, la situació.
Un alumne emocionalment vulnerable
Durant l’any 2006 i mentre era coordinador d’entrenadors de futbol a la Salle Bonanova, l’acusat va conèixer la víctima i des d’un inici hi va mostrar un “cert interès”, que es va traduir en atencions personals, protecció i cura personal. Els pares del nen s’acabaven de separar i això l’afectava i li provocava necessitat d’atenció especial. El coordinador va detectar aquesta vulnerabilitat i va intensificar la relació amb ell, quan, a més, va passar a ser professor de l’alumne a la mateixa escola. El professor va convèncer el menor que el seu pare biològic no l’estimava ni es preocupava per ell. Aleshores li va dir que ell seria el seu pare, el protegiria i el cuidaria, cosa que va fer que el nen sentís una veritable “passió” pel seu professor i es negués a veure el seu pare biològic.
L’agressor es trasllada al domicili familiar
Un cop constatada la dependència emocional del menor respecte al seu professor, l’acusat li va proposar viatjar amb ell a Romania per ensenyar-li un camp de futbol. Aquest esport era molt important per al menor, i l’acusat presumptament li va dir que era molt bo i que ell aconseguiria fer-lo destacar. La mare va acceptar estranyada la invitació però va posar com a condició que ella els acompanyaria. Després del viatge, l’acusat, “en execució d’un elaborat pla”, va iniciar una relació sentimental amb la dona, que es va traduir en una convivència en comú a partir del setembre del 2010, quan l’home es va traslladar a viure a casa de la dona a Barcelona. A partir d’aleshores era l’home qui duia el nen i la seva germana petita a l’escola. L’home feia abraçades, petons i carícies al nen com si fos petit.
Aquell mateix 2010 l’home va proposar al nen que fos el seu segon entrenador a l’equip de benjamins, tot i que només tenia 12 anys, cosa que el nen va acceptar perquè suposava cobrar diners.
Aïllament i abusos
A partir d’aleshores l’acusat va començar a controlar totes les activitats acadèmiques i personals del menor, li restringia les sortides d’oci amb els seus amics de la infància i va aconseguir aïllar-lo dels seus companys d’escola. Durant l’esbarjo al pati, el dinar al menjador o abans de les extraescolars de la tarda obligava el nen a estar amb ell al pati o a la seva classe. Si el nen no l’obeïa, l’home es mostrava enutjat, li feia mirades agressives, l’abandonava o l’apartava dels entrenaments. Això feia que el menor tingués por al rebuig i el desestabilitzava emocionalment. Va acabar amb un estat emocional de dependència i intimidació.
Els abusos i la violència que vivia el menor el desestabilitzaven i provocaven fortes discussions a casa amb l’home, que convencia la mare que tot era culpa de les males companyies del nen, que es drogava, que no estudiava i que li faltava al respecte. L’home deia a la dona que ell el volia reconduir com a bon pare que era, i la dona acabava convençuda i donant la raó a l’acusat.
Fi dels abusos i denúncia
Finalment, a principis del 2013 el nen va començar a sortir amb una noia i li va dir a l’acusat que tenia xicota i que no permetria més que abusés d’ell. L’acusat li va dir que li costaria perquè ell li agradava molt, però ja no el va tocar mai més.
La mare i la germana han explicat que les discussions entre padrastre i fillastre no eren constants, però tampoc excepcionals. Un cop la dona va veure com l’home pegava el seu fill i ella el va fer fora de casa immediatament, però l’home li va demanar disculpes i la dona, “per pena”, el va deixar tornar. La germana ha explicat que va presenciar diverses amenaces i situacions de violència de l’acusat cap a la víctima i, en almenys dues ocasions, la nena va trucar a la seva mare perquè l’home i el nen s’estaven barallant molt fort. La germana també ha relatat un episodi d’amenaces contra ella mateixa. L’endemà va ser quan el seu germà va denunciar les agressions sexuals patides anys enrere.
La dona ha assegurat que no li van explicar els motius reals de les discussions, que no les acabava d’entendre i que mai va sospitar que es tractés d’agressions sexuals. No va ser fins que el seu fill li ho va explicar el 2020 que no va entendre molts d’aquells episodis, ha relatat a punt de plorar.
Pocs dies després que el noi, que ja tenia 22 anys, denunciés els fets la mare feia neteja de coses a casa i va trobar uns quaderns escrits pel seu fill en el moment dels fets en què feia referències explícites a l’enamorament i a escenes sexuals en un vestidor de futbol de la Salle Bonanova.
10 anys de presó
El jove té un trastorn per estrès posttraumàtic moderat amb símptomes com evocació, evitació i hiperactivació freqüents. Per tot això, la fiscalia i l’acusació particular de la família l’acusen d’un delicte continuat d’agressió sexual a menor i li demanen 10 anys de presó, cinc anys més de prohibició de comunicar-se ni acostar-se a la víctima i 20.000 euros d’indemnització.
