(ACN) El 85 % de les víctimes d‘abús sexual infantil no demanen ajuda fins a l’edat adulta, segons dades de la Fundació Vicki Bernadet. L’entitat ha presentat aquest dilluns una campanya per visibilitzar la càrrega emocional que pateixen les víctimes al llarg de la vida. “Vas fent vida quotidiana, però la càrrega emocional la tens”, ha insistit la presidenta de la fundació i víctima d’abús sexual, Vicki Bernadet.
L’entitat va rebre 1.353 peticions d’assessorament l’any 2022 a Catalunya. De les 334 persones que han fet teràpia a la fundació, el 85 % són adults que van viure l’abús en la infantesa. “És quan són adults que tenen la capacitat d’obrir la capsa de records”, ha dit.
Malgrat que la presidenta ha reconegut que cada vegada s’estan visibilitzant més aquesta mena d’abusos, encara queda molt camí per comprendre les víctimes. “La càrrega emocional que portem és des del silenci, moltes vegades no ens atrevim a compartir-la”, ha dit Bernadet, que ha recordat que només el 15 % dels casos s’arriben a denunciar.
Trastorns depressius i ansietat, algunes de les seqüeles
Per això, parlar-ne és “el primer pas per descarregar-se del pes de la culpa, la por i la ràbia”, ha dit la coordinadora del servei d’atenció de la fundació, Laura Rodríguez.
Les persones que han patit abusos durant la infantesa mostren més probabilitat de trastorns depressius i ansietat social. També tenen més possibilitats de tenir baixa autoestima, desajustos en les relacions de parella i dolors físics sense explicació mèdica.
Campanya de visibilització
L’anunci de la campanya mostra tres víctimes d’abús sexual durant la infància, ja adultes, carregant físicament els seus agressors. Una porta a les espatlles el seu entrenador; una altra, el seu oncle i, un darrer, el seu agressor. A tots ells se’ls mostra en situacions quotidianes. “Volem representar que els abusos afecten totes les àrees de la vida”, ha apuntat la coordinadora del servei d’atenció.
Bernadet ha assegurat que aquestes imatges són importants perquè les víctimes adultes se sentin identificades i s’animin a parlar-ne i descarregar la seva motxilla. “És així com es viu: el portes a les espatlles”, ha insistit.
