“Ja quasi no queden persones de la meva edat”, lamenta en Manel, “la gran majoria han hagut de marxar perquè no es podien permetre el lloguer“. És propietari d’un bar al carrer del Roser i per la seva barra s’han servit cafès a moltes generacions. Per a ell, la gentrificació és una realitat. Un dels seus clients habituals, en Tobias, no només creu que és veritat, sinó que se’n sent una víctima. Fa uns mesos van decidir apujar-li el lloguer 100 €, arribant a unes xifres que considera “abusives”. Explica que després de negociar intensament amb els propietaris van acordar un nou lloguer que sí que es podien permetre. A poc a poc va anar descobrint que la resta de veïns de l’escala estaven en la mateixa situació. Va decidir fer un pas endavant i reunir-los a tots per fer pinya davant la immobiliària, defensar-se col·lectivament i, sobretot, “ajudar els casos concrets”. Per exemple, no descarten presentar-se tots junts a la gestora de la finca si algun veí o veïna no es pot permetre l’augment “desproporcionat” del lloguer.
Qui no ha tingut tanta sort és la Mariana. El propietari del seu bloc va vendre’l a un fons d’inversió. L’empresa va notificar a tots els veïns que no els renovarien els lloguers. A ella li van demanar que marxés del pis al desembre, però encara li quedava un any de contracte. Des del moment de la notificació van començar a fer obres al pis de baix, on els inquilins anteriors ja havien marxat. “Viure mentre et piquen les parets i el sostre és desagradable i em fa sentir insegura”, reconeix la Mariana. Per aquest motiu, ha decidit avançar la seva sortida al març. “Estic buscant pis però és molt difícil, tota la meva vida està al Poble-sec i no trobo pisos que em pugui permetre“, lamenta.
Organització veïnal
Fins a 14 entitats del barri es van reunir la setmana passada per debatre aquest tema. Els impulsors de la trobada són l’Ateneu Cooperatiu la Base i el Sindicat de Barris del Poble-sec. Creuen que el barri està perdent la seva identitat, i que s’està convertint en un lloc dedicat a atreure turistes. Posen com a exemples el carrer de Blai, cada cop més conegut entre els visitants, i els albergs juvenils. “Com que s’està posant de moda els preus pugen, i aquest augment no se’l poden permetre molts veïns”, comenten. De moment, les entitats es troben en una fase de posada en comú, ja que, tal com ells mateixos expliquen, tenen “maneres de treballar molt diferents”, però asseguren que més endavant hi haurà mobilitzacions concretes. Avancen que les seves actuacions “no es limitaran només a manifestacions. Si no fem res per revertir aquest procés, en dos anys el barri serà irreconeixible”, sentencia un membre del Sindicat de Barris del Poble-sec.
