Platges com la de la Barceloneta podrien desaparèixer d'aquí al 2050. I això és perquè el nivell del mar augmenta gairebé quatre centímetres cada 10 anys des del 1990: JAVIER MARTÍN-VIDE, coordinador del Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya "Les platges i les costes més baixes, deltes de l'Ebre i del Llobregat, patiran els efectes d'aquesta pujada del nivell marí." També puja la temperatura. La de l'aigua ho ha fet 1,2 graus des del 1974. I la de l'aire s'ha incrementat gairebé en un grau i mig en els últims 60 anys. Segons l'informe, a més, els termòmetres seguiran pujant. Aquesta dècada la temperatura serà 0,8 graus més alta que durant els últims 30 anys del segle vint, mentre que el 2050 haurà pujat 1,4 graus. JAVIER MARTÍN-VIDE, coordinador del Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya "L'element més crític, que afectarà més la salut humana, seran les onades de calor que ja estem patint. Seran més intenses i més llargues. Sobretot les persones grans amb malalties cròniques o preexistents patiran aquesta pujada de la temperatura i augmentarà la morbiditat i la mortalitat." A més, els experts adverteixen de sequeres més fortes i d'una reducció d'un 20 per cent dels recursos hídrics, ja que també plourà menys. Pel que fa a l'emissió de gasos d'efecte hivernacle, tot i haver baixat arran de la crisi, en general s'han incrementat un 9,2 per cent des del 1990 fins al 2013 al conjunt de Catalunya.
Segons el TICCC, entre 1950 i el 2014, la temperatura anual de l’aire s’ha incrementat en 0,23 ºC per dècada. L’increment ha estat especialment notable a l’estiu, quan ha arribat a ser de +0,33 ºC. I les projeccions futures dels investigadors apunten que la temperatura a Catalunya continuarà augmentant fins a l’any 2050. Concretament, pronostiquen que ho farà en 0,8 ºC aquest decenni i 1,4 ºC per a mitjan segle, prenent com a referència la mitjana del període comprès entre el 1971 i el 2000. També puja la temperatura de l’aigua: 1,2 graus des del 1974.
“L’element més crític, que afectarà més la salut humana, seran les onades de calor“, afirma el coordinador científic del TICCC, el catedràtic Javier Martín-Vide. Segons el que es recull en l’informe, “seran més intenses i més llargues i sobretot les persones grans amb malalties cròniques o preexistents patiran aquesta pujada de la temperatura i augmentarà la morbiditat i la mortalitat”, diu. De fet, l’estudi apunta que les morts anuals com a conseqüència de la calor podrien passar de les 300 que es comptabilitzen actualment a les 2.500. En el mateix sentit, Martín-Vide adverteix que l’augment de la temperatura pot afavorir l’arribada de malalties tropicals com la malària, el dengue o el chikungunya.
Més calor i menys aigua. Les projeccions del TICCC projecten un descens de les precipitacions d’un 10 % de cara al 2050, especialment a la primavera, a la tardor i a l’estiu. Això, segons Martín-Vide, donarà peu a “sequeres més severes” i a una “escassedat d’aigua important“. En xifres, l’estudi preveu que els recursos hídrics es veuran reduïts en un 9,4 % a les comarques pirinenques, en un 18,2 % a les interiors i en un 22 % a les litorals.
La Barceloneta, en perill
El TICCC també posa en el punt de mira el litoral català. Els científics certifiquen que el nivell del mar augmenta gairebé 4 cm per decenni des del 1990. I que, actualment, l’erosió de les platges se situa entre els 0,60 i els 0,90 m/any de mitjana. A més, la vulnerabilitat alta o molt alta dels trams de platja va en augment i, segons l’informe, podria arribar als 164 km de costa de cara a l’any 2060.
“Les platges i les costes més baixes, com el Delta de l’Ebre i el del Llobregat, patiran els efectes d’aquesta pujada del nivell marí”, afirma Martín-Vide. De fet, el TICCC també fa una referència explícita a la platja de la Barceloneta. En un dels seus gràfics s’hi pot veure una projecció segons la qual la sorra d’aquesta part del litoral barceloní podria quedar completament inundada en els pròxims anys.
Pel que fa a l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, l’estudi apunta que van créixer de manera continuada entre el 1990 i el 2005, però l’arribada de la crisi va fer que disminuïssin lleugerament entre el 2006 i el 2007 i que ho fessin encara més en el període 2008-2013 (un -19,4% respecte a l’any base, el 1990). En conjunt, però, les emissions es van incrementar un 9,2 % entre el 1990 i el 2013 i es preveu que la tendència en els propers anys sigui a l’alça com a conseqüència de la recuperació econòmica.
