M. JOSÉ DURAN, Associació Comissió per a la Recerca i la Divulgació de la Memòria de la Trinitat Vella "La Casa de l'Aigua és una antiga central de bombeig que es va inaugurar el 1915, 1917 i servia per emmagatzemar l'aigua i transportar-la a la Trinitat Nova i d'allà elevar-la cap a Vallcarca i donar aigua a la part alta de Barcelona. Va donar serveis des de 1917 fins a 1962. El 1962 va ser l'època de les riuades de Barcelona. Els pous de Montcada van quedar molt malmesos, llavors va haver un espai de temps d'un any aproximadament que es va haver de tancar i es va tornar a obrir, però el 89 ja es va tornar a tancar definitivament. Des de 2000, aproximadament, la Fundació Trinijove hi té tallers ocupacionals per a joves del barri. La casa gran és la casa de màquines de primera elevació. Té reformes que va fer la Fundació Trinijove en el seu moment, però és com era a l'època. És una barreja de modernista i noucentista. Modernista és l'espai de dintre que es gran, lluminós, amb rajola de color blanc. També estaria els vitralls de fora de color verd. I noucentista seria la barana de l'escala. L'estil que té on comença i on acaba la barana seria més noucentista. Forma part del Museu d'Història de la Ciutat perquè està catalogada. Es pretén que entre l'Ajuntament de Barcelona i l'Ajuntament de Montcada tornem a tenir tots els edificis lligats, en un conjunt."

La Casa de l’Aigua és una antiga estació de bombeig d’aigua. L’aigua de Montcada i Reixac arribava a principis del segle XX fins a aquesta edificació, des d’on s’elevava fins a la Trinitat Nova. L’edifici modernista i noucentista, obra de l’arquitecte Pere Falqués Urpí, va ser construït entre 1915 i 1917.