Aquest gest és cada vegada més car. Només entre gener i setembre de 2012, el preu de la benzina s'ha apujat més d'un 10%, i el gasoil, més d'un 7%. Però si analitzem els últims tres anys, l'augment és de més del 70%. Pel conductor espanyol, omplir el dipòsit el maig de 2009, amb 50 litres de gasoil, costava 43 euros. Ara, en costa 72. L'informe del RACC assegura que els preus no es deuen només a la cotització internacional del petroli. XAVIER RUESTES, gerent de programes de la Fundació RACC "Els operadors i distribuidors de carburants adapten la seva política productiva en funció de la mobilitat que saben que es produirà i apliquen preus. El país hauria d'aconseguir que fos més eficient per reduir més marges afavorint la competència." Així, els dilluns és el dia més barat per repostar i el cap de setmana, sobretot el dissabte, el més car. També costa més omplir el dipòsit durant les operacions sortides o fer-ho a les estacions de servei de les autopistes. L'informe també fa un rànquing de benzineres i aquesta de l'avinguda del Paral·lel és la més cara de Catalunya i la segona de tot l'estat.

Els preus dels combustibles cada cop preocupen més als conductors. De fet, en els últims 12 mesos, la benzina-95 i el gasoil s’han encarit un 13,7% i un 11,5% respectivament , motiu pel qual qualsevol recomanació és ben rebuda per als conductors.

Posar benzina en plena operació sortida o tornada de festius pot fer que la paguem més cara, segons l’informe de preus dels carburants que ha presentat el RACC. A més, també es constata que els dilluns és el dia més barat de la setmana per posar benzina i el més car és el dissabte.

També cal tenir en compte que una conducció eficient pot provocar estalvis de fins al 20% del consum de benzina.

D’altra banda, l’ascens en els preus dels combustibles no sempre respon a pujades del preu del petroli, sinó que també hi ha altres factors, com el cèntim sanitari, la política comercial de les marques distribuïdores i la pujada de l’IVA, les quals afecten i generen desigualtats dels preus en funció de les comunitats autònomes. Les més cares són les Illes Balears, Cantàbria i Andalusia.