VICENÇ FONOLLEDA, veí de Vallvidrera "Som a la plaça de Vallvidrera i som precisament davant del que va ser el calabós. A la dècada dels 50 a Vallvidrera hi havia molts robatoris, es dedicava la gent a robar llençols, calçat i, sobretot, també hortalisses dels horts. El sereno d'aquell temps que vigilava la plaça i rodalies es va trobar amb uns sospitosos que sembla ser que venien de robar de Sant Cugat. Aleshores en el moment de demanar la identificació, un d'ells li va disparar a mort. Tots aquests fets va fer que precisament es creés l'Associació de Veïns de Vallvidrera per poder demanar una caserna de la Guàrdia Civil i vigilar tot el que fa la barriada. En fer la caserna aquí mateix, van aprofitar aquest espai per convertir-lo en calabós. És a dir, quan agafen un sospitós, de moment, fins que no s'aclarien els fets, o no se'l podia traslladar a la ciutat. És curiós perquè estava a la vista de tothom i jo recordo que era petitó, que una vegada passant per aquí davant, un home que estava tancat a dintre, em va demanar que li portés un cigarret." JOAN GRAU, veí de Vallvidrera "Vaig veure unes gitanes que prenien llençols i ho vaig anar a dir: 'Aquí!', a la Guàrdia Civil. La van ficar aquí, llavors no hi havia això, es veien les reixes i ella estava agafada a les reixes. 'Saps què m'ha dit? que si surt d'aquí m'obrirà de dalt a baix amb un ganivet de la panxa, amb una mala llet! Sí, sí...'" VICENÇ FONOLLEDA, veí de Vallvidrera "I ara és molt curiós que està en un racó que ningú se n'adona i normalment als de Vallvidrera, perquè ho sàpiguen, els ho hem d'explicar. 'Has vist aquella porta? Doncs allò és el darrer calabós que queda a Barcelona'."
