Una vintena d'immigrants irregulars, la majoria amb més de cinc anys de residència a Catalunya, han decidit demanar la residència sense presentar cap contracte de treball. Amb la crisi van perdre la feina i sense contracte en vigor no han pogut renovar el permís. És el que s'anomena irregularitat sobrevinguda, i afecta molts treballadors i famílies que havien vingut per quedar-se, i ara es troben a la corda fluixa. MERCY ROAGA "Yo hice un curso de coser, y me da pena porque yo sé. Un año y tres meses, y ya sé coser. Pero cuando yo fui a hacer prácticas no me pudieron coger. Buscan a gente con papeles." PABINA KHAREL "Siempre preguntan '¿Tienes papeles?'. No, yo no tengo papeles. Por eso no puedo". La situació els deixa sense accés a l'habitatge i la sanitat, i els aboca a l'economia submergida o a l'explotació de les màfies. Per això alguns ajuntaments, com el de Barcelona, han aprovat mocions municipals perquè puguin demanar l'arrelament social, i iniciar els tràmits de residència. El nombre creixent de famílies afectades ha fet que els sindicats alcin la veu d'alarma. DAVID PAPIOL, president AMIC-UGT de Catalunya "Això, o passa per un canvi obligatori de la llei, o aquesta xacra la mantindrem. El problema és en el fet que una persona va venir aquí a treballar, va arreglar els seus papers, va portar els seus fills, i ara, de cop i volta, com que perd la seva feina, perd els seus papers." Un informe de l'associació d'ajuda als immigrants AMIC-UGT assegura que sis de cada set persones en situació irregular ja fa tres anys o més que són a Catalunya, i molts hi viuen amb la família i els fills.

“Una problemàtica en alça”

Segons l’AMIC, aquesta situació afecta no només els treballadors, que fa anys que viuen a Catalunya i s’han arrelat al país, sinó també els seus familiars, moltes vegades menors. Aquest fet fa que la tranquil·litat de moltes famílies pengi d’un fil, i que les persones temin ser traslladades en un Centre d’Internament d’Estrangers. La situació acaba convertint-se en un peix que es mossega la cua. Si una persona immigrada no té contracte laboral, perd el permís de residència i, sense tenir els papers en regla es fa molt difícil trobar una feina. Aquesta situació deixa a les famílies sense accés a l’habitatge i la sanitat, i els aboca a l’economia submergida o a l’explotació de les màfies.

Entitats com l’AMIC alerten que es tracta d’una “problemàtica en alça” i reclamen que hi hagi criteris “més flexibles” que evitin que famílies senceres perdin la residència legal a Espanya. El president de l’entitat, David Papiol, ha exigit també una reforma de llei perquè la irregularitat sobrevinguda no passi de pares a fills.

Segons la memòria d’aquest 2014 l’entitat ha atès 14.816 persones immigrants procedents de més de 90 països diferents, la majoria del Marroc (28,7%), Bolívia (15,4%) i l’Equador (9,13%). En el cas de Barcelona s’han atès més de 2.000 persones i, globalment, més de la meitat de les persones que han anat a l’AMIC a fer consultes fa entre cinc i 10 anys que viuen a Catalunya.

Campanya per demanar la residència

Paral·lelament, una vintena d’immigrants en situació irregular, la majoria amb una residència de cinc anys al país, han reclamat aquest dilluns que es flexibilitzi la llei en una acció a la plaça de Sant Miquel. En el marc de la campanya “Papers sense contracte”, els immigrants han fet una presentació simultània de sol·licituds per obtenir la regularització en set poblacions del país (Barcelona, Granollers, Martorell, Terrassa, Mataró, Santa Coloma de Gramenet i Cornellà de Llobregat). Exigeixen que obtenir la residència legal no depengui d’un contracte laboral i demanen poder regularitzar la seva situació només mitjançant l’arrelament social, un fet que ara no preveu la llei.