El Servei d'Atenció als Immigrants, Extrangers i Refugiats rep part de les persones que demanen asil a Barcelona. En total, el 2014 van atendre prop de 480 casos. Enguany, només els primers sis mesos ja s'ha superat aquesta xifra, amb 550 persones. Les peticions d'asil arriben de gent de diferents punts del món. El 2015 el principal país d'origen és Ucraïna, seguit dels refugiats de Síria, que accedeixen al continent per Ceuta i Melilla. Però també arriben peticions d'altres països com Hondures, Colòmbia i l'Afganistan. El ventall és molt ampli, perquè hi ha molts motius que obliguen alguns civils a demanar asil. El més destacat són les guerres i conflictes bèl·lics, però també hi ha altres raons menys conegudes com la manca de llibertat d'expressió, les creences religioses i fins i tot la persecució segons l'orientació sexual. L'única administració que pot acceptar un refugiat és l'Estat, i des del moment que un d'ells demana una primera cita fins que es produeix poden passar mesos. Mentrestant, serveis com el Saier ofereixen allotjament i manutenció. I un cop tramitada la petició de refugi... per a molts el procés acaba enlloc. De fet, l'any passat de les prop de 6.000 persones que van demanar asil a Espanya, unes 4.500 van ser denegades. Només 1.500 es van convertir en refugiats en territori espanyol.
L’Estat espanyol és l’única administració capacitada per declarar la condició de refugiat. Però aconseguir-ho és molt complicat a Espanya. L’any passat, prop de 6.000 persones hi van demanar asil i d’aquestes, 4.500 peticions van ser denegades. Només 1.500 persones van esdevenir refugiats.
Barcelona és una de les ciutats que més peticions d’asil rep. El 2014 en van ser 480, una xifra àmpliament superada el 2015. Només en el primer semestre s’han rebut 550 peticions. Fins ara, el principal país d’origen ha estat Ucraïna, seguit de Síria, però també arriben persones que fugen d’altres llocs com Hondures, Colòmbia o l’Afganistan.
Moltes de les persones que deixen les seves llars i demanen refugi a l’estranger ho fan per conflictes bèl·lics. No obstant això, hi ha altres motius sovint desconeguts com ara la manca de llibertat d’expressió, la pràctica d’una religió diferent de l’oficial i fins i tot l’orientació sexual.
