Metro de la línia 2
Foto: Vicente Zambrano González

El TSJC ha avalat la primera sentència que considera que l’amiant del metro va ser la causa de la mort d’un treballador de TMB. L’alt tribunal considera que “donada la presència generalitzada d’amiant a les instal·lacions del metro, l’empleat va estar exposat a la inhalació [d’amiant]”. D’aquesta manera, desestima el recurs presentat per TMB contra la primera sentència, un text que l’alt tribunal qualifica de “raonable” i “exquisidament raonat”.

En la sentència del TSJC, els magistrats afirmen que TMB “no només no ha acreditat la inexistència de l’exposició, sinó que hi ha dades més que suficients per arribar a la conclusió contrària”. En concret, detallen que hi havia fibrociment en punts com “tallers, vagons, túnels i múltiples components elèctrics”, uns espais on l’home va treballar. De fet, el text judicial va més enllà i sosté que “només es podria excloure l’exposició en llocs de feina acreditadament allunyats de tots aquests espais, com podrien ser, entre d’altres, treballs d’oficina o taquilles”.

Satisfacció a l’Associació de Treballadors Afectats per l’Amiant

Des de lAssociació de Treballadors Afectats per l’Amiant al metro de Barcelona consideren que aquesta resolució judicial els pot ajudar a aconseguir més suport dels sindicats. A més, també creuen que servirà per ampliar el nombre de treballadors que poden veure reconeguda la seva exposició a aquest material. Fins ara se’ls ha reconegut sobretot a treballadors de manteniment, però amb la sentència, diuen, es podrà ampliar el seguiment de riscos laborals a altres col·lectius, com el dels maquinistes. Un dels seus membres, Àngel Santaulària considera que també els donarà força per reivindicar els incompliments dels pactes amb TMB en aspectes com, per exemple, el rentat de la roba de treball.

L’aparició de malalties no depèn del nivell d’exposició

El treballador va morir el 2019 a conseqüència d’un mesotelioma pleural, una malaltia que els magistrats creuen que va contreure a causa de l’exposició a l’amiant, tal com, de fet, es recull al quadre de malalties professionals. El tribunal també argumenta que “l’aparició d’efectes crònics per exposició a l’amiant és independent de la dosi d’exposició, de manera que és impossible establir nivells d’exposició segurs“.

El TSJC respon així a l’argument esgrimit per TMB, que assegurava que va complir en tot moment la normativa i els nivells legals establerts. De fet, l’empresa considera que els metros on s’ha trobat amiant són segurs, però, en canvi, un expert consultat per betevé és partidari de retirar-los.