Les discriminacions augmenten a Barcelona. Durant el 2022 s’han registrat 631 situacions, més d’un 20 % més que l’any anterior, i gairebé un de cada tres barcelonins afirma haver patit una discriminació. Són dades de l’Observatori de les Discriminacions, que també apunta que, en el darrer any, s’han triplicat els casos per motius de salut amb 120 denúncies, de les quals 70 són per salut mental i 31 per diagnòstics de VIH. Un repunt que el consistori atribueix a un increment de les denúncies i no tant al nombre total de discriminacions.

Els hospitals encapçalen la llista dels llocs on més casos de discriminació es donen per motius de salut, amb 42 denúncies per ingressos involuntaris, coerció verbal o situacions d’exclusió habitacional, entre d’altres.

Racisme i xenofòbia, principal motiu de discriminació

El racisme i la xenofòbia es mantenen un any més com el principal motiu de denúncia amb 185 casos. Juntament amb l’LGTBI-fòbia, suposen gairebé el 50 % de les situacions reportades. Les entitats privades són les responsables de més de la meitat de casos de discriminació per raons d’ètnia o origen. En molts casos aquestes persones tenen una discriminació múltiple, ja que també reben un tracte diferent per motius de salut, gènere o religió.

La LGTBI-fòbia disminueix lleugerament

Els casos d’LGTBI-fòbia mantenen unes xifres semblants a les d’anys anteriors, amb una lleugera tendència a la baixa. Durant el 2022 s’han registrat 129 denúncies: 85 per orientació sexual i 31 contra persones transsexuals (9 menys que durant el 2021). Un 33 % de les denúncies són per agressions verbals i un 30 % per agressions físiques. Els principals afectats són els homes joves.

Dificultats per accedir a la justícia

 La directora de Serveis de Drets de Ciutadania de l’Ajuntament de Barcelona, Anabel Rodríguez, ha assegurat que un dels principals entrebancs que es troben les víctimes de casos de discriminació són les dificultats per accedir a la justícia. El primer obstacle és la por a denunciar o la normalització de les vulneracions. També hi tenen un paper important la manca de mediació intercultural, de traductors especialitzats o les dificultats per accedir a la justícia gratuïta o als advocats d’ofici.

La infradenúncia, encara molt present

Les dades revelen que els homes denuncien més que les dones. Pel que fa a l’edat, en el 75,1 % dels casos els denunciants tenen entre 25 i els 64 anys. A més, només denuncien 1 de cada 10 persones refugiades o amb asil. “Les persones en situació d’irregularitat tenen molta por a denunciar”, explica Rodríguez.

Només un 5,6 % de les persones que van patir discriminacions va decidir presentar una denúncia. Unes dades que revelen que la infradenúncia és encara molt present. “Són xifres que demostren que els ciutadans normalitzen fets molt greus”, ha lamentat la tinenta d’alcalde de Drets Socials, Maria Eugènia Gay. “La xifra és només la punta de l’iceberg”, ha conclòs.

Augmenten les discriminacions per llengua

En el darrer any, s’han presentat 90 denúncies per casos de discriminacions relacionades amb l’ús d’una llengua determinada. És un augment significatiu, ja que en l’últim informe n’eren una seixantena. Dos de cada tres casos de discriminacions es produeixen a empreses i entitats privades.