Quan feia primer de Primària els pares de l'Oriol van adonar-se que el seu ritme d'aprenentatge no era com el del seu germà, uns anys més gran. MONTSE BALLESTEROS "Ell hi dedicava molt de temps i vam veure què pel temps que hi dedicava el resultat no era el que havia de ser. Clar, aquesta dificultat, si no la canalitzes, pot degenerar en frustració." La causa era la dislèxia. Un trastorn de l'aprenentatge, de base genètica, que fa que nens amb intel·ligència completament nornal tinguin dificultats a l'hora de llegir o que canviïn lletres quan escriuen. Com en el cas de l'Oriol, si es diagnostica a temps, els neuròlegs poden donar recursos al nen perquè el rendiment a l'escola sigui com el de la resta de companys. ORIOL ROSSELL "El que faig són resums amb la meva mare i un altre noia que ve a ajudar-me, sobretot quan són exàmens amb molta matèria." La dislèxia, el dèficit d'atenció i la hiperactivitat són els trastorns més comuns però segons el servei neurologia de Sant Joan de Déu hi ha molts casos sense diagnosticar i l'alumne acaba fracassant en els estudis. ANNA SANS, neuròloga de l'Hospital de Sant Joan de Déu "A les escoles hi ha manca d'informació i de recursos per a fer aquests diagnòstics. Necessitem que s'estableixin uns protocols de detecció perquè sinó, això s'acaba fent fora de l'escola." Els experts reclamen també una relació més fluïda entre el món sanitari i l'educatiu i la completa dedicació de la família en la formació del nen i nena.
A Catalunya es calcula que a les aules hi ha uns 57.000 alumnes amb trastorns de l’aprenentatge: la dislèxia, el dèficit d’atenció i la hiperactivitat són els més comuns. Des de l’Hospital Sant Joan de Déu aconsellen estar atents, professorat i famílies, i detectar-los abans que condueixin al fracàs escolar. Si es fa una bona diagnosi i s’inicia un tractament adequat durant la infància i l’adolescència, aquests problemes es poden resoldre i poden contribuir a tenir una vida adulta més saludable.
