Teresa Forcades: “No vull una Catalunya independent finançada per La Caixa”

"Aquesta frase, que se'n pot fer un eslògan, 'No vull una Catalunya independent finançada per la Caixa', penso que més enllà del valor d'eslògan el que significa és exactament això. Que la solució és una transformació social i que la Catalunya independent, si no hi ha transformaciós social, decebrà aquesta majoria social, que juntament amb el desig d'una independència que té a veure amb la cultura, amb la llengua, amb les arrels històriques i que és fonamental. Una sobirania que expressa un desig de ser col·lectiu i de ser-ho en continuïtat amb una trajectòria històrica. I de mirar endavant i de projectar un país que tingui aquesta voluntat de continuïtat. Jo crec que això és fonamental, però em sembla que per a la majoria de persones que es van manifestar l'Onze de Setembre, això va il·lusionar, aquest projecte de país, perquè està unit a una perspectiva de major justícia social. I, per tant, aquest anhel d'independència, jo crec que és indestriable i que l'hem d'unir a un anhel de major justícia social. I parlar de la Catalunya independent i justa. I per a aquesta Catalunya independent i justa jo crec que tenim la majoria necessària i ara ens falta trobar els modes d'organització. La vaga del dimecres és una vaga general. És molt important, perquè també està en solidaritat amb altres països. És un exemple i una mostra de l'organització social, que és precisament el que hem de fer però és una vaga d'un sol dia. I aquesta vaga pot ser que aconsegueixi algun tipus de resposta però també pot ser que no, que quedi en el pur símbol. I és el moment d'unes accions, ara, que no quedin en el pur símbol, sinó que transformin la societat. La vaga general indefinida és una mesura seriosa, jo quan l'he proposada no l'he proposada absolutament a la lleugera, sinó amb tota la seriositat, sabent que hi ha gent que pateix d'aquesta vaga general indefinida, que s'ha d'organitzar bé perquè pugui ser el mínim les persones que es poden veure afectades en negatiu, però el que és clar és una cosa, una vaga general indefinida té com a conseqüència una deslegitimació de l'ordre imperant i això és el que necessitem perquè hem de reconstruir el pacte social. I aquesta reconstrucció s'ha fet abans en la història, no és una cosa en absolut impossible, però demana que hi hagi aquesta voluntat popular i l'organització. Per tant, jo diria que ara és el moment de començar des de la base, o continuar perquè ja s'està fent, però reforçar des de la base l'organització, perquè vagi emergint aquesta possibilitat d'un dia convocar aquesta vaga o si veiem que hi ha alguna alternativa més viable, però que també tingui una conseqüència política directa, de canvi, de fer l'alternativa. L'objectiu, per tant, no és la vaga. L'objectiu és el canvi social en profunditat. Del dèficit fiscal a Catalunya se n'ha parlat i crec que se n'ha de seguir parlant, perquè és una realitat que hi ha aquesta injustícia a la manera com el que es recapta a Catalunya passa cap al govern central i què és el que es retorna a Catalunya d'això. Per tant, d'això en diem dèficit fiscal. I els números concrets potser varien sobre els que es manegen normalment, però el que és clar és que hi hauria d'haver un major retorn dels impostos. Per tant, hi hauria d'haver una disponibilitat de diners a Catalunya que anés d'acord amb el que es produeix en aquest país en termes de riquesa. Això és clar i d'això en diem dèficit fiscal. Però és molt important no oblidar que hi ha una altra noció de dèficit que és el dèficit social. En aquest moment, a Catalunya hi ha un discurs que diu que totes aquestes reivindicacions socials justes no es poden dur a terme perquè no tenim prou diners a causa del dèficit fiscal. Doncs bé, cal saber que aquest dèficit fiscal no és l'únic que hi ha i que els diners que rebem els estem administrant a Catalunya de forma que el dèficit social augmenta. És a dir, que hi ha una part que és fonamental, que és responsabilitat del nostre govern. I el dèficit social és el que genera aquesta major diferència rics i pobres. I el dèficit social no depèn de Madrid. El dèficit social depèn de nosaltres. I és important això conèixer-ho."