“Hem decidit tancar per no trair els nostres lectors”. Aquest és el principal motiu, junt amb la crisi econòmica que, segons Gil Padrol, responsable de Comunicació d’’Altaïr’, ha precipitat el tancament de la revista. Padrol explica que la situació s’havia complicat els darrers mesos amb la caiguda dels ingressos publicitaris. Un comunicat penjat al web d’’Altaïr‘ afegeix les baixes dels subscriptors, “no per insatisfacció amb la revista, sinó per haver perdut la feina o haver vist retallat el seu sou”. Padrol reconeix que editar la revista era car, ja que es tractava d’un monogràfic de viatges realitzat amb paper de qualitat i nombroses fotografies. El portaveu de l’empresa deixa clar que la revista ha intentat resistir, però afirma que mai no han estat disposats a omplir la revista de continguts que no fossin adients: “no volíem que els lectors se sentissin enganyats”.
Sobre el futur de la revista, el responsable de Comunicació sosté que encara no hi ha res decidit: “Ara cal reorientar-ne el sentit, trobar la fórmula més viable per reaparèixer”. En aquest punt, tot sembla indicar que la reconversió del monogràfic d’’Altaïr’ serà a través d’Internet, però Gil Padrol insisteix que s’estudiaran totes les possibilitats, tant la publicació en línia com l’opció de continuar amb la revista de paper però publicar-la amb menys periodicitat: “Ens agrada el paper, pensem que l’objecte de la revista no està obsolet però hem de buscar una nova posició per situar-nos”. La prioritat de l’empresa és ara mantenir fidel la seva comunitat i no oferir-los només publicacions, sinó també serveis complementaris a les botigues. Padrol reconeix que les vendes de la llibreria de Barcelona han caigut, “com en tots els establiments minoristes”, però considera que l’augment de tallers i activitats en aquest espai contribuirà a mantenir el flux de clients.
La revista ‘Altaïr’ va néixer l’any 1999 com un monogràfic de viatges que es publicava cada bimestre, amb un total de sis números anuals. Després de 14 anys d’activitat, i de vuit sense haver apujat el preu, la crisi l’obliga a desaparèixer del mercat. Però els responsables de la botiga i l’editorial són tossuts i insisteixen: “No és un adéu, és un fins aviat.”
