monomarental o monoparental

(ACN/Redacció) El Tribunal Suprem ha reconegut el dret de les famílies monoparentals a estendre de 16 a 26 setmanes el permís de maternitat per evitar la discriminació dels menors nounats. El tribunal estableix que aquesta és la interpretació que s’ha de donar al permís regulat a l’Estatut del Personal Públic.

La sala estima el recurs d’una professora a qui la Direcció Provincial d’Educació de Valladolid va rebutjar la sol·licitud per ampliar el permís de maternitat de 16 a 24 setmanes perquè es tracta d’una família monoparental. Va ser un jutjat contenciós administratiu qui va donar la raó a la mare en entendre que aplicar la normativa vigent a un únic model de família biparental era clarament discriminatori. Més tard, el Tribunal Superior de Justícia de Castella-Lleó va anul·lar la sentència d’instància i va confirmar la resolució administrativa.

“Està en joc la igualtat dels nounats”

El Suprem aborda aquest cas a causa de la controvèrsia que existeix en aquesta matèria i per la disparitat de criteris sobre aquesta qüestió que hi ha als diferents tribunals. Per això, interpreta la llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (TRLEBEP) que regula els permisos de naixement per a la mare biològica i l’altre progenitor i destaca que “en tot cas, el que està en joc és la igualtat entre els menors nounats, evitant l’aparició de qualsevol forma de discriminació per raó de naixement, i per qualsevol altra condició o circumstància personal o social, segons hagi nascut en un tipus o altre de família”.

La sentència explica que “el tipus de família no pot, per tant, determinar la diferència de tracte, de manera que el nascut en una família monoparental gaudirà de la cura, l’atenció i la protecció familiar (que estableix el Codi civil) per un temps molt inferior, 16 setmanes, que tindria si hagués nascut en una família biparental, 26 setmanes”.

“No hi ha cap circumstància que justifiqui la diferència”

Per a la sala, es tracta d’una discriminació entre menors que es qualifica pel perjudici indubtable que pateixen, afegint que la diferència del nombre de setmanes no és fútil quan es tracta de protecció i atenció a aquesta edat tan primerenca“. Per tant, la interpretació que fa del TRLEBEP és la que “resulta conforme amb la Constitució, en concret els articles 14 i 39, i la resta de l’ordenament jurídic, respectant la igualtat i l’interès superior del menor”.

El Suprem subratlla que no veu “cap circumstància que proporcioni una justificació raonable per explicar la diferència d’efectes jurídics entre les dues situacions jurídiques equiparables, entre menors nounats en funció del tipus de família, monoparental o biparental. Ni tan sols resulten entenedores les raons per les quals uns menors nadons puguin rebre durant més temps l’atenció i la cura d’algun dels seus progenitors, empleats públics i d’altres no. Tots han de rebre la cura i l’atenció a què fa referència el Codi civil, en la mateixa mesura, sense que la interpretació de la llei pugui conduir a conclusions que lesionin la igualtat”.