Més enllà dels testimonis, al judici de l'Hotel del Palau es van aportar diverses proves documentals, entre les quals, per exemple, correus electrònics intercanviats entre els acusats. Pel Suprem, algunes d'aquestes proves no es van tenir en compte a l'hora de redactar la sentència. Segons diu, hi ha una ingent quantitat de documentació que permet construir un relat diferent del plasmat en la sentència i que, malgrat la rellevància que té, no ha estat valorat ni se n'ha justificat l'exclusió. Pel Suprem, al text hi ha "omissions greus" i un "error patent". Per això, creu que s'ha vulnerat el dret a la tutela judicial efectiva de l'acusació i insta l'Audiència a redactar una sentència nova. La inicial va condemnar a un any de presó Fèlix Millet i Jordi Montull pel delicte de tràfic d'influències en la tramitació urbanística de l'hotel del Palau i els va absoldre dels delictes d'apropiació indeguda, falsificació de document oficial i prevaricació. També van quedar absolts els responsables de l'antiga cúpula d'Urbanisme de l'Ajuntament.
L’Audiència havia absolt, el maig de l’any passat, l’aleshores regidor d’Urbanisme, Ramon García-Bragado, i qui havia estat també gerent del departament, Ramon Massaguer, juntament amb dos exalts càrrecs més, a qui s’havia jutjat per un suposat delicte de falsificació de document oficial i prevaricació. Se’ls acusava d’haver comès irregularitats en la tramitació d’una operació urbanística que havia de culminar amb la construcció d’un hotel de luxe al carrer de Sant Pere Més Alt.
Els grans beneficiaris de la jugada haurien estat els dos màxims responsables, llavors, del Palau de la Música: Fèlix Millet i Jordi Montull, els quals van ser condemnats per tràfic d’influències a un any de presó tot i que la fiscalia n’havia sol·licitat fins a 10 per aquest delicte i per tres més (apropiació indeguda, falsificació de document oficial i prevaricació). Millet va ser també multat amb 3,6 milions d’euros i Montull, amb 900.000 euros.
La resolució del Suprem no deixa cap dubte: l’Audiència ha de dictar una nova sentència. En aquest sentit, estima el recurs que havia presentat la fiscalia i arriba a la conclusió que no es va tenir en compte bona part de les proves aportades en la vista oral, com per exemple, la que es referia a la titularitat de les finques destinades a acollir l’hotel. “Un error patent”, segons el magistrat ponent Andrés Palomo, qui també es pregunta per què es va optar per creure’s més les declaracions dels testimonis que els documents presentats durant la causa. Palomo hi veu “omissió greu” en alguns aspectes de la sentència, com “no pronunciar-se sobre l’acusació formulada pel fiscal sobre l’existència d’un acord previ entre els acusats”, mitjançant uns convenis signats sense fer-ne la més mínima publicitat.
