L’Ajuntament segueix fent passos per feminitzar l’espai públic de la ciutat. La presència de noms de dones en el nomenclàtor de Barcelona continua sent encara molt baixa i actualment no arriba al 8 % de l’espai públic. Precisament, la vigília del Dia de les Dones, el consistori ha anunciat l’aprovació del nom de sis dones barcelonines que han estat referents de la ciutat per les seves aportacions en els camps periodístic, literari, pedagògic i mèdic: Ana María Matute, Margarita Rivière Martí, Concepció Aleixandre Ballester, Anna Domènech Campoy, Elisa Moragas i Badia i Dolors Batlle i Sunyer.
A Sants, el carrer d’Enric Bargés durà el nom de Dolors Batlle i Sunyer, una mestra que abans de la Guerra Civil va formar part d’un grup d’educadores que van renovar els esquemes educatius de Catalunya i va codirigir el Grup Escolar Lluís Vives de Sants, una iniciativa que va ser perseguida amb sancions i per la qual, finalment, Batlle va ser depurada pel règim franquista de l’any 1939.
A la Salut, el carrer de Ramiro de Maeztu es convertirà en el carrer d’Ana María Matute Ausejo, en honor a la novel·lista catalana en llengua castellana. Va rebre diversos premis literaris i també la van nominar en tres ocasions al Premi Nobel de literatura.
A les Corts, la fins ara anomenada plaça de les Cristalleries Planell canviarà el nom pel de la periodista Margarita Rivière Martí. Va crear el servei en català de l’agència de notícies EFE Catalunya i també va guanyar el Premi Ciutat de Barcelona de periodisme, a més d’altres guardons per la seva dedicació. L’any 2015 es va crear el Premi Margarita Rivière al rigor periodístic amb visió de gènere, de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya.
Aquestes dones representen una biografia de classes populars, són dones barcelonines que han destacat en les seves matèries. Massa sovint ens trobem carrers amb nom de personatges que no tenen res a veure amb la ciutat
A tocar de l’Hospital Clínic, la ginecòloga i feminista Concepció Aleixandre Ballester donarà nom a la cruïlla del carrer de Villarroel amb Rosselló. Va ser una metgessa amb vocació pedagògica i científica enfocada en la divulgació. Va intentar exercir una medicina social i apropar els coneixements higiènics, en especial a les dones.
Pel regidor de Memòria Democràtica, Jordi Rabassa, els noms de les places i els carrers han de donar informació de la gent que ha viscut a la zona o que hi ha tingut una implicació rellevant: “Aquestes dones representen una biografia de classes populars, són dones barcelonines que han destacat en les seves matèries. Volem que els carrers contextualitzin la vida de les persones del seu entorn. Massa sovint ens trobem carrers amb noms de personatges que no tenen res a veure amb la ciutat de Barcelona i que segurament ni tan sols hi han treballat”, ha explicat.
A més, també es feminitzarà el carrer del Camp del Ferro, a Sant Andreu. Es dirà Camp de la Ferro perquè el nom d’aquesta via feia referència a la fàbrica La Ferroviària i no al metall.
Barcelona, més feminitzada per iniciativa popular
La Ponència de Nomenclàtor ha aprovat dos canvis més. L’espai exterior del recinte de la Fabra i Coats que hi ha entre l’Ateneu l’Harmonia i l’Escola Can Fabra passarà a dir-se plaça d’Anna Domènech Campoy. Aquest canvi es va decidir a través del procés participatiu d’urbanització del recinte de la Fabra i Coats, en què van participar entitats i equipaments del mateix recinte. Domènech Campoy va ser una ferma defensora de l’educació pública i va dirigir dues escoles bressol de Sant Andreu de Palomar durant 30 anys.
A Vallvidrera, la iniciativa ciutadana també ha empès l’Ajuntament a canviar el nom del carrer dels Reis Catòlics pel d’Elisa Moragas i Badia. Moragas també va ser una professional de l’educació i fundadora de l’Escola Nabí l’any 1972, ubicada en aquest mateix carrer. La proposta prové d’una iniciativa ciutadana impulsada per set entitats del barri que van fer un procés participatiu per escollir el nom i, posteriorment, van recollir les signatures.
