Rafael Ribó, síndic de greuges "Fins ara tenim un desacord amb el Departament d'Interior i, en concret, amb la Direcció General de la Policial sobre com s'ha d'aplicar el Protocol d'Istanbul. El desacord per a nosaltres seria incomprensible si anem a la literalitat perquè el protocol és inequívoc i, per tant no valen altres explicacions per intentar impedir que en una revisió mèdica d'un detingut que pugui argumentar que ha estat objecte de maltractament no s'entengui que no pugui estar present el funcionari policial que el detingut diu que ha estat el causant del maltractament." "No es dóna suficient informació dels detinguts als qui han d'exercir l'assistència lletrada als mateixos i, per tant, en certa forma disminueix o s'arriba a negar un autèntic dret a la defensa." "Anem endarrerits també en igualtat de gènere pel que fa al sistema penitenciari a Catalunya i reclamem que s'incorpori la perspectiva de gènere en la política penitenciària."
“Tenim un desacord amb el Departament d’Interior i, en concret, amb la Direcció General de la Policial sobre com s’ha d’aplicar el Protocol d’Istanbul“, ha dit Ribó durant la presentació de l’informe, que s’ha lliurat aquest dimecres a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. En aquest sentit, el síndic ha assegurat que “per a nosaltres el protocol és inequívoc i, per tant, no valen altres explicacions per intentar impedir que en una revisió mèdica d’un detingut que pugui argumentar que ha estat objecte de maltractament no s’entengui que no pugui estar present el funcionari policial que el detingut diu que ha estat el causant del maltractament“.
Ribó, en canvi, ha aplaudit el fet que el Departament de Salut i el de Justícia hagin fet cursets de formació als seus treballadors per promoure el coneixement sobre el Protocol d’Istanbul que, com advertia l’Informe anual del Mecanisme Català per a la Prevenció de la Tortura 2015, “era força desconegut tant pels professionals com per les institucions responsables de les persones detingudes o privades de llibertat”. El síndic ha valorat aquests “avenços”, alhora que ha “lamentat que encara avui topem amb reticències per part d’Interior per superar el desconeixement que existeix en relació amb la garantia de drets dels presos” i ha reiterat la seva petició a aquest departament perquè formi els seus professionals sobre l’esmentat protocol perquè el puguin aplicar “a fons”.
Durant la roda de premsa, Ribó també ha subratllat que “encara estem lluny de l’aplicació de la directiva europea sobre el dret a la informació de les persones detingudes“. Sobre aquesta qüestió ha assegurat que “no es dóna suficient informació dels detinguts als qui han d’exercir l’assistència lletrada als mateixos i, per tant, en certa forma disminueix o s’arriba a negar un autèntic dret a la defensa“. En aquest apartat, l’informe recull que “s’ha tornat a reiterar que la Direcció General de la Policia elabori una circular en què s’estableixi el dret de la persona detinguda a obtenir els materials i els documents que n’han propiciat la detenció” i que “s’està en espera de rebre’n una resposta”.
El Mecanisme Català per a la Prevenció de la Tortura també subratlla que “s’ha recollit el testimoni puntual d’interns que han denunciat haver estat objecte d’alguna actuació desproporcionada” i que “en dos dels casos investigats s’han apreciat indicis de maltractament“. A més, demana que s’instal·lin càmeres de videovigilància a les sales de ressenya i d’identificació, que l’informe defineix com a “un petit espai d’opacitat absolutament injustificable que pot generar tant abusos policials com denúncies falses no contrastables”.
Igualment, el síndic ha demanat “que es redueixi de sis a tres mesos el règim d’aïllament a les presons catalanes” i “que s’incorpori a perspectiva de gènere en la política penitenciària“. “Anem endarrerits també en igualtat de gènere pel que fa al sistema penitenciari a Catalunya”, ha assegurat Ribó.
Sis comissaries de la Guàrdia Urbana, en el punt de mira
Un altre dels aspectes destacats de l’informe és la reiteració de la recomanació, ja formulada l’any anterior, en el sentit “que les policies locals no exerceixin funcions de custòdia de persones detingudes” i que “condueixin directament aquestes persones a les dependències dels Mossos d’Esquadra”. En aquest sentit, aplaudeix el fet que “molts municipis hagin suprimit o clausurat les àrees de custòdia de persones detingudes de les respectives policies locals, en aplicació de les recomanacions del Mecanisme Català per a la Prevenció de la Tortura. També assenyala, però, aquells que, segons el Departament d’Interior, “avui dia tenen i utilitzen les àrees de custòdia de detinguts”.
En aquesta relació, hi apareixen sis comissaries de la Guàrdia Urbana, dins de la Regió Policial Metropolitana de Barcelona. Es tracta, concretament, de les de Sants-Montjuïc, Eixample, Horta-Guinardó, Nou Barris, Raval i Barceloneta. L’informe “continua recomanant que es tanquin les àrees de custòdia de les policies locals” i subratlla que comporten “una doble estada en sengles dependències policials i l’allargament —encara que sigui per unes hores— de la durada de la detenció“. A més, demana “que s’esmenin les deficiències detectades singularment en cadascuna de les àrees de custòdia visitades, com ara la instal·lació de sistemes de videovigilància“.
