La setmana passada els advocats de Sànchez van alertar que si el Suprem els denegava assistir al ple d’investidura acudirien al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), a Estrasburg, on presentarien una demanda de mesures cautelars. La intenció era presentar-la aquest dilluns al matí, però finalment han canviat d’estratègia i han presentat un recurs al Suprem.
En l’escrit, l’advocat de Sànchez es refereix sobretot en la concessió del permís extraordinari i li demana al jutge Llarena que el resolgui de forma urgent amb la màxima celeritat possible. Argumenta que la seva decisió vulnera diversos drets fonamentals com el dret a participació política i l’accés a càrrecs públics. Explica que es vulnera tant des del punt de vista individual, perquè Sànchez, a falta de judici, és innocent, com col·lectiu perquè “es veu frustrada la voluntat dels més de dos milions de persones que a les eleccions del 21 de desembre del 2017 van votar partits polítics que podrien donar suport a la seva candidatura”.
També argumenta que passa per alt el dret a la presumpció d’innocència, el dret d’expressió d’opinions polítiques i al pluralisme polític i suposa una greu restricció de la democràcia i una greu limitació del dret de Catalunya a l’autonomia política.
“Intuïcions personals”
La defensa del candidat també retreu al jutge Llarena que al·legui un possible risc per l’ordre públic en el trasllat policial del candidat fins al Parlament. En aquest sentit, pregunta al jutge en què es basa per valorar aquest risc i li retreu que no hagi citat cap dada que sostingui aquest supòsit. Per això, l’acusa de basar els arguments en “pures intuïcions personals” que, recorda, “no haurien de ser mai la base de decisions judicials”.
També qüestiona el risc de reiteració delictiva que al·lega per denegar-li la llibertat provisional i el permís extraordinari. L’advocat defensa que en el trasllat al Parlament és “impossible” que reincideixi en els suposats delictes de rebel·lió i sedició. Fins i tot pregunta al jutge si “potser ho farà dins les furgonetes policials?”. El lletrat no hi veu cap possibilitat i li recorda que el discurs que pogués fer en la investidura caldria encabir-lo sempre en la inviolabilitat parlamentària reconeguda a la Constitució.
