L’any 2010, la Generalitat va realitzar una onada d’inspeccions a residències per a gent gran i va detectar, a Barcelona, 280 avis amb demència lligats al llit. Durant la darrera revisió dels inspectors sanitaris, la xifra s’havia reduït, encara que segueix sent una pràctica generalitzada, segons un dels inspectors que se cita a l’informe.
Segons l’inspector, “les famílies i els professionals estan en contra de les subjeccions, però no s’ho qüestionen prou”. També s’apunta que l’atenció a la gent gran és “molt paternalista i intervencionista” tant per part dels professionals sanitaris com dels familiars. D’aquesta manera, s’anul·la els avis amb la intenció de protegir-los, però l’únic que s’aconsegueix és incrementar-ne la dependència.
El 35% de les persones amb demència, lligades
L’informe, que s’ha fet públic ara, quantifica en 1.836 ancians amb demència a tot Catalunya que estan lligats al llit. Concretament, s’han fet revisions a 164 residències de tot el país i els controls sanitaris van servir perquè es reduïssin el nombre de contencions, que van passar del 41,22% al 35,51%.
Dels 164 centres catalans en què es van realitzar les inspeccions, 14 són públics i 150 privats, amb un total de 8.772 avis atesos.
Les principals mesures alternatives, proposades pels inspectors, per retirar amb èxit la contenció física són: estimulació física, utilització de butaques ergonòmiques, increment dels canvis posturals i revisions constants de l’estat de salut. Segons l’informe, els equips tècnics dels establiments residencials, en prendre consciència dels efectes negatius de la contenció i la immobilització, van incorporar als programes diaris activitats d’activació i estimulació als pacients amb algun tipus de demència. Malgrat tot, les subjeccions encara són una pràctica en alguns centres.
L’Assemblea del Parlament i del Consell d’Europa de l’any 1994 va prohibir l’ús de la contenció física en qualsevol supòsit, però el Llibre Blanc del Consell d’Europa va suspendre aquesta prohibició al·legant que “l’ús de períodes curts de subjecció física i aïllament han de ser proporcionals als beneficis i riscos que en derivin. Segons la normativa vigent a Catalunya, el Decret 176/2000, estableix que “és necessari determinar en quins supòsits una persona atesa pot estar subjecta a contenció física o medicamentosa per evitar perjudicis en la seva seguretat o salut, o a tercers”.
