Segons l'informe Nova pobresa i renda mínima d'inserció, a Catalunya hi ha més de 240.000 persones assalariades que cobren menys de 650 euros al mes. És el que des de la Taula del Tercer Sector anomenen nous pobres, fruit de la precarització laboral. L'estudi, que s'ha presentat aquest matí, també denuncia que actualment cobren la renda mínima menys de 23.000 persones, quan hi ha més de 352.000 llars catalanes amb ingressos inferiors a 9.000 euros l'any. Per això, reclamen que aquesta prestació també permeti preveure aquests ingressos amb una ajuda econòmica pública. Una reforma, que, diuen, no es pot demorar més. ÀNGELS GUITERAS, presidenta de la Taula del Tercer Sector "Pensem que s'està endarrerint molt aquesta reforma de la renda mínima. I com ho podem fer? fent un nou model que vegi aquesta nova realitat, que no és fàcil inserir-nos i trobar feina; veure com podem compactar més totes aquestes fragmentacions de les ajudes; i sobretot destinar més recursos." La Taula del Tercer Sector es queixa que la renda mínima representa el 0,5% de la despesa pública de la Generalitat. Una xifra que compara amb la d'altres comunitats, com Navarra, on és quatre vegades superior, o el País Basc, que hi dedica 10 vegades més de recursos.
En el marc del cicle de debats Catalunya Social la Taula del Tercer Sector, que aplega 4.000 entitats socials catalanes, ha presentat aquest informe en què denuncia que més de 240.000 persones assalariades cobren menys de 650 euros al mes. Des de l’organització aposten per una reforma de la renda mínima que sigui l’embrió d’un nou mecanisme de complements d’ajudes per fer front al sorgiment de la nova pobresa.
L’estudi, elaborat pel politòleg Ernest Gutiérrez, alerta de la situació de desprotecció que viuen, no només les persones que no tenen feina, sinó també els treballadors amb un salari precari. També afirma que el retard en aquesta reforma s’està convertint en un factor afegit de risc d’exclusió social. Actualment cobren la renda mínima 22.598 persones, quan hi ha més de 352.000 llars catalanes amb ingressos inferiors a 9.000 euros l’any.
La presidenta de la Taula del Tercer Sector, Àngels Guiteras, ha dit en la presentació del treball, que “cal un nou model que prevegi aquesta nova realitat, que posi ordre en la fragmentació de les ajudes i que hi destini més recursos.”
Les entitats socials també es queixen perquè, diuen, que l’RMI representa entorn el 0,5% de la despesa pública de la Generalitat, una xifra entre quatre i deu vegades inferior als dos models que funcionen a Navarra i al País Basc.
