Famílies dels 144 nínxols esfondrats al cementiri de Montjuïc, al setembre del 2017, han presentat una querella criminal contra Cementiris de Barcelona. En concret, la querella s’adreça al president de Cementiris de Barcelona i regidor de Presidència, Eloi Badia; el gerent de Cementiris de Barcelona, Jordi Valmaña, i l’antropòloga que ha dirigit la identificació de les restes humanes, Dominika Nociarovà.
Segons han explicat els dos bufets d’advocats contractats per una cinquantena de famílies, la querella descriu cinc presumptes delictes: danys, profanació, falsedat de documents oficials, prevaricació i malversació. En aquest sentit, segons han explicat els advocats, Cementiris de Barcelona recapta cada any dos milions d’euros a través de la taxa de conservació i manteniment (tal com va calcular la síndica).
Apunten a problemes greus de manteniment
En paral·lel, però, la inversió del cementiri en tasques de manteniment dels últims 10 anys ha estat de 10 milions d’euros (és a dir, un milió cada any). Per això reclamen saber on han anat a parar els diners de la taxa, ja que des del 2007 els responsables “coneixien el deplorable estat dels blocs”. Segons han explicat les famílies afectades, els problemes de manteniment a Montjuïc fa que es filtri aigua als nínxols quan plou i també asseguren que hi ha arrels que entren dins dels nínxols.
Denuncien negligència en la gestió
A banda dels delictes que atribueixen les famílies a l’Ajuntament i a Cementiris de Barcelona, asseguren que les restes corpòries dels 144 nínxols van ser tractats “de forma contrària a la dignitat que mereixen”, en ser recollides amb una màquina retroexcavadora. També lamenten que en un primer moment el consistori oferís reunir totes les 144 restes corpòries en un sol lloc i construir una estàtua en memòria dels difunts afectats. En aquest sentit, la cinquantena de famílies ajuntades en la querella criminal asseguren sentir indignació i impotència perquè les administracions, diuen, no els han fet cas.
