Una vuitantena de veïns de Sant Martí es queixen de vibracions a dins de casa. La causa, segons expliquen, són les excavacions d’una de les obres que s’estan fent a Can Ricart i això genera molèsties als veïns dels carrers que envolten l’antic recinte fabril. Segons diuen, les vibracions són constants durant vuit hores seguides.
Els veïns del carrer d’Espronceda al·leguen que els seus habitatges són molt antics. Van ser construïts a la dècada del 1920, alguns arriben fins a les set plantes i no tenen un bons fonaments. Al carrer de Bilbao, els veïns d’una cooperativa d’habitatge afirmen que les esquerdes que tenien els seus habitatges, amb patologies com l’aluminosi, s’estan agreujant per les vibracions. Fins i tot, veïns d’edificis més moderns de Gran Via i Bilbao afirmen notar els tremolors.
Els veïns temen que la vibració afecti la nau de Can Ricart
L’Observatori de Barris del Poblenou adverteix, a més, que les obres estan tot just a tocar de la nau de Can Ricart, declarada Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). La nau es troba en un mal estat de conservació i envoltada d’obres. Els veïns temem que aquest bé patrimonial acabi caient.
Els veïns s’han agrupat per demanar que l’Ajuntament aturi per precaució els treballs per trobar-hi una solució alternativa. De fet amenacen amb mobilitzacions la setmana vinent si els tremolors continuen.
Des de l’Ajuntament, argumenten que es tracta d’uns treballs ordinaris de fonamentació de les construccions de l’entorn de Can Ricart. Reconeixen que es fan unes actuacions “de pilotatge que poden necessitar perforar terrenys més durs i, per això, pot provocar més vibració.” Tot i això, expliquen que l’obra compta amb la llicència corresponent.
Can Ricart, antiga fàbrica tèxtil
La història de Can Ricart ve de lluny. Es va construir l’any 1853 i va ser un dels gran recintes fabrils de Barcelona. Dedicat a la fabricació d’estampats, va tancar les portes a finals del segle XX. Els veïns fa anys que denuncien l’estat de degradació de la nau i reclamen solucions urgents. El 2002, el moviment veïnal va aconseguir salvar el conjunt històric, que ha estat declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. Des de llavors, hi ha hagut diversos projectes per donar-hi un altre ús —com el de la Casa de les Llengües i el Campus de les Arts de la Universitat de Barcelona— que no han arribat a materialitzar-se.
