L’impacte de la pandèmia en els menors ha suposat un sotrac en la seva salut mental i ha posat en evidència la necessitat d’abordar mesures des dels centres educatius. Després de la crisi sanitària, les temptatives de suïcidi van créixer un 195 % en noies i un 10 % en nois. Unes dades que van fer saltar les alarmes. Ara, els departaments d’Educació i Salut han elaborat una guia pionera que dona recursos als docents i eines per saber com actuar.
A Catalunya, des del 2017 i fins a finals del 2021, 53 joves menors de 18 anys han mort per suïcidi. Es tracta d’una xifra elevada, però que s’ha mantingut estable els darrers anys.
La guia s’ha elaborat a partir de les dades de la macroenquesta sobre salut emocional que es va fer el maig del 2022 i en què un 8,8 % dels adolescents asseguraven tenir ganes de morir-se.
Formació per als docents
Els mestres dels centres públics del país rebran una formació específica sobre la guia a partir del mes de gener. El conseller de Salut, Manuel Balsells, i el d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, han destacat la importància de la prevenció de les conductes suïcides a les escoles, ja que són els espais “més democratitzadors del nostre país”. Creuen que la guia ajuda a “donar resposta a una generació de joves marcats per la pandèmia”.
“Què puc fer si un alumne em diu que es vol suïcidar?”
Montserrat Pàmies, directora del servei de Psiquiatria del Parc Taulí i una de les coordinadores de la guia, explica que el document detalla com han d’actuar els mestres en situacions quotidianes i estableix pautes per al dia a dia. Per exemple, davant la pregunta:“Què puc fer si un alumne em diu que es vol suïcidar?”, explica com informar a la família, com donar resposta a l’infant o jove i com contactar amb els serveis de salut.
Per exemple, si es detecta que la idea de suïcidi és imminent, el centre escolar ha de trucar al 061 perquè activi el Codi Risc Suïcidi.
Diferenciar les autolesions dels intents de suïcidi
Una de les qüestions que també aborda la guia és com poder diferenciar les autolesions de les conductes suïcides. Pàmies afirma que el fet de separar-ho “no minimitza” les autolesions, que en el cas dels adolescents “poden ser per moltes coses”, com per exemple per “mostrar un malestar”.
