Els professors associats a les universitats estan cridats aquest dimecres a fer vaga. Aquells amb qui ha pogut parlar betevé asseguren que són “treballadors precaris” amb unes condicions salarials poc dignes, tot i no haver deixat de formar-se des que van sortir de la universitat i ser les persones que prepararan els professionals del futur.
Som mà d’obra barata que cobreix llocs de feina estructural per manca de places”
A més, asseguren que no estan fent la feina per a la qual està pensada realment la figura d’associat, un professional amb una activitat laboral principal ben remunerada fora de la universitat que aporta el valor afegit de la seva experiència a l’alumnat. Més aviat, denuncien “ser mà d’obra barata per fer feines estructurals“. Segons el Departament d’Universitats i Recerca, a Catalunya hi ha actualment 5.000 professors associats que treballen als centres repartits pel territori. Una xifra que no es correspon amb els 10.000 que aporta el Ministeri d’Universitats.
Anys encadenant contractes d’obra i servei
El José Mansilla fa de professor associat a la Facultat d’Antropologia de la UAB amb un contracte de 11 hores per les quals cobra 900 euros bruts. L’Alba Torrents es troba en una situació semblant. Fa classe com a professora associada a la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB.
L’Ezequiel Ramon, en canvi, és professor associat de Comunicació i Opinió Pública a la Facultat de la Comunicació de la UAB des de fa 10 anys. Explica que fa anys que encadena contractes per obra i servei i que, malgrat tenir un contracte de 12 hores, en treballa més del doble preparant classes, corregint exàmens i fent tutories. Per la seva feina a l’Autònoma cobra 800 euros bruts.
Per fer la mateixa feina que fa el professorat permanent nosaltres cobrem tres vegades menys”
Tots tres, a més, paguen 230 euros d’autònoms perquè la condició per poder treballar com a professors associats és que “tinguin altres feines fora”. En el cas de Mansilla, fa de consultor i també imparteix classe a la UOC i a la Fundació Pere Tarrés. L’Alba, que fa cursos i conferències quan pot, assegura que la figura del professor associat “està pervertida” perquè ja no compleix la funció per a la qual està pensada realment i es fa servir “per falta de finançament de la universitat pública”. I afegeix que tota la feina de recerca que fan molts d’ells “no se’ns està reconeixent de cap manera”.
Aquests professors associats estan convençuts que “cobreixen llocs de feina estructurals com a mà d’obra barata” i no les assignatures pràctiques com havia de ser idealment.
Fins fa poc també era la situació de la Clara Camps Calvet, que durant 10 anys ha estat professora associada de sociologia a la UB. Calvet, membre de Transformem UB, explica que l’origen de la situació de precarietat es troba en la crisi del 2008, després de la qual no van sortir més places. “La universitat se sosté amb el que anomenem falsos professors associats”, assegura. I té clares les reivindicacions de la vaga d’aquest dimecres: continuïtat, salari digne i futur acadèmic per al professorat.
Fem feina de recerca que no se’ns reconeix de cap manera”
La nova llei “no posarà fi a la precarietat de la universitat”
Aquests professors associats amb qui ha parlat betevé asseguren que la nova Llei orgànica del sistema universitari (LOSU) aprovada al Congrés no resoldrà el problema de la precarietat dels professors associats. Es tracta d’una llei aprovada arrran de la pressió d’Europa que obliga a reduïr un 8 % la temporalitat. En aquest sentit la plantilla docent temporal no podrà superar el 20 % de tota la plantilla. Expliquen que això farà que hagin de tornar a concursar i diuen que “molts correm el risc de quedar-nos sense feina“.
Des del Departament d’Universitats i Recerca asseguren que en els pressupostos aprovats hi ha una partida inicial de 15 milions per fer un pla de xoc que permeti crear places permanents i evitar així “l’ús que s’ha fet d’aquesta figura en èpoques de restricció de contractació per la taxa de reposició zero establerta per l’Estat”. Per Clara Camps Calvet, es tracta d’una quantitat “clarament insuficient”.
