L’estudi que ha presentat la Taula del Tercer Sector analitza 25 casos de persones just abans de la seva excarceració i durant els primers mesos de llibertat. El ventall de problemes als quals s’enfronten és ampli, des del trencament dels vincles familiars, el fet de no disposar de feina o d’ingressos, o el desfasament tecnològic en són alguns.
Però, segons l’estudi, la manca d’accés a un habitatge i, especialment, l’empadronament, són els més importants. “Si no estàs empadronat, no ets ningú”, afirma Emili Grande, autor de l’estudi. Sense l’empadronament, per exemple, no es pot demanar l’atur o la prestació d’excarceració, ni tampoc rebre molts ajuts. El problema és que cada Ajuntament ho resol de forma diferent i, amb les dificultats moltes entitats socials acaben empadronant a aquestes persones a l’edifici on tenen la seva seu. En el cas de l’Ajuntament de Barcelona la prioritat és empadronar a tothom en un domicili concret, encara que no hi hagi signat cap contracte de propietat o lloguer, però en situacions de persones sense llar també existeix la possibilitat de poder fer un empadronament sense domicili fix. Sigui com sigui, per Grande algunes d’aquestes qüestions, com regularitzar la situació i actualitzar la documentació, es podrien resoldre si tots els presos disposessin del règim obert durant l’últim període de condemna.
Segons la Taula del Tercer Sector, aquest estudi posa de relleu la manca de coordinació que hi ha dels equips de treball dels centres penitenciaris i els serveis socials municipals. Francina Alsina, presidenta de l’entitat, considera que destinar recursos als excarcerats és una “inversió” perquè es tradueix en menys reincidència, i reclama que les polítiques d’atenció postpenitenciària siguin una aposta prioritària.
