(Agències) L’Audiència de Barcelona ha condemnat a sis anys i tres mesos de presó un veí de Barcelona per explotar laboralment treballadores de neteja immigrants procedents de l’Amèrica Llatina el 2019, a les quals prèviament havia ajudat a entrar a Espanya de forma irregular. El presumpte delinqüent també ha de pagar dues multes que sumen un total de 4.320 euros per dos delictes contra els drets dels ciutadans estrangers i un de continuat contra els drets dels treballadors.
La parella del condemnat principal, també a la presó
El tribunal també ha condemnat la parella del condemnat principal a un any i mig de presó arran dels mateixos fets, per dos delictes contra els drets dels ciutadans estrangers. No obstant això, ambdós han quedat absolts de les acusacions de tràfic d’éssers humans i de grup criminal destinat a cometre delictes contra els drets dels treballadors.
S’aprofitaven de la precarietat econòmica
La sentència, que no és ferma i contra la qual la defensa dels acusats ja ha presentat recurs d’apel·lació, els imposa també l’obligació d’indemnitzar dues perjudicades amb 10.000 euros a cadascuna. Segons consta provat, tots dos es dedicaven a portar dones originàries d’Hondures i Nicaragua en situació de precarietat econòmica, amb les quals contactaven a través d’amics i familiars que coneixia l’acusada, i les posaven a treballar de netejadores.
Compartien habitació amb altres dones
Els dos condemnats es feien càrrec del cost del viatge i les perjudicades contreien un deute amb l’acusat de més de 4.000 euros, que havien de pagar en el termini d’un any. Una vegada a Espanya, vivien en un pis de Barcelona, en una habitació compartida amb altres dones per un cost d’entre 160 i 170 euros, que deduïen dels seus ingressos.
Segons recull la sentència, els dos acusats “obtenien abundants beneficis tant de les hores treballades per les migrants com dels diners prestats per pagar el viatge”.
Es van apoderar de terres de les víctimes
El tribunal considera provat que, fins i tot, “van fer-se seu algun terreny a Hondures obtingut en aquells casos en què la treballadora no havia pogut abonar el deute contret“, ja que, si no el liquidava, corria el risc de perdre algun bé immoble al seu país d’origen. Sobre aquests fets, la sentència recull que un dels acusats va arribar a amenaçar una de les víctimes, a la qual “li recordava reiteradament que perdria el terreny al seu país si no retornava el deute en el termini fixat”.
La posició de la defensa
La posició de la defensa sosté, segons consta en la sentència, que “la seva ajuda era desinteressada i elles sortien lliurement d’aquests domicilis, tenien telèfons mòbils i, fins i tot, van trobar altres feines i van marxar”.
