La majoria de donants de medul·la òssia són informats de la possibilitat de formar part de la base de dades de la xarxa estatal quan fan alguna donació de sang. Aquest va ser el cas d’en Xavi Caparroz, un mosso d’esquadra català que es va decidir a fer-se donant quan tenia 37 anys, el 2009. Pocs mesos després de passar a formar part del col·lectiu de donants va rebre una trucada en què el van informar que era compatible amb un malalt del Regne Unit. “Quan em van informar em vaig posar molt content, però alhora sentia un pèl de por perquè no sabia si patiria dolor o molèsties durant la donació”, reconeix en Xavi.
Un cop superat el primer qüestionari, en què s’asseguren que el donant no es farà enrere (ja que el receptor inicia un tractament en el moment en què s’aprova la donació, i si el procés no tira endavant pot morir) van començar les proves. Un equip de l’Hospital Germans Trias i Pujol li va fer una revisió completa i va comprovar que, gràcies a les seves condicions físiques, podia fer la donació a través d’una extracció de sang, en un procés específic denominat afèresi. “És com una mena de diàlisi, em van convocar al matí i en menys de quatre hores ja havia fet la donació, tot plegat va ser molt fàcil i ràpid”, afirma en Xavi. L’únic element a tenir en compte per al donant són els efectes de la donació, que acostumen a ser lleus: “Dies abans de l’extracció em van donar un medicament injectable per augmentar la producció de cèl·lules mare sanguínies. Això em va fer tenir algunes molèsties, com si passés un refredat, però no vaig notar res més en tot el procés”, conclou.
L’altra modalitat de donació per a les persones que no ho poden fer mitjançant l’extracció de sang és la punció lumbar, que es realitza en menys casos i no té efectes secundaris més enllà d’expulsar l’anestèsia i certa molèstia en la zona. És precisament el desconeixement sobre les tècniques de donació el que fa que moltes persones es facin enrere: “Hi ha certa por, però és un gest senzill que pot salvar vides i ajudar alhora els familiars dels malalts”, reconeix en Xavi. Precisament per informar sobre aquest tipus de donació, l’única que es pot realitzar en vida i en què les cèl·lues donades es regeneren completament, s’ha posat en marxa la campanya “Ets perfecte per a altres”, en col·laboració entre l’ONT, la Fundació Josep Carreras i un grup de comunicació d’àmbit nacinal.
A l’estat espanyol hi ha 150.000 donants de medul·la òssia, però només un de cada quatre malalts en espera d’un trasplantament de moll d’os disposa d’un donant familiar compatible, per això és important aconseguir que el nombre de voluntaris augmenti. Arreu del món, tots els dies es porten a terme trasplantaments de donants no emparentats amb el pacient. El receptor d’en Xavi, al Regne Unit, no va patir rebuig i va evolucionar favorablement. Segons dades de la World Marrow Donor Association, el 2013 es van realitzar 4.089 trasplantaments a partir de medul·la òssia i 12.043 a partir de sang perifèrica.
