"De vegades, la vida és com un joc de l'oca, en què has de retrocedir a la casella de sortida i començar de nou." És la metàfora que ha escollit Càritas de Barcelona per explicar el camí de les persones que arriben a l'entitat. El 2014 van ser més de 170.000, una xifra que de moment no té aturador (7%). Però encara més creixen les ajudes econòmiques que Càritas ha destinat a aquestes persones (25%). És la dada que demostra que els atesos són cada vegada més pobres i tenen més necessitats, sobretot d'aliments i en qüestions d'habitatge. En cinc anys, les ajudes que reben les llars per pagar subministraments s'han multiplicat per 14. SALVADOR BUSQUETS, director de Càritas Diocesana de Barcelona "Estem sortint de la recessió, que vol dir que l'economia espanyola està creixent. Però les conseqüències a què ens ha dut aquesta recessió, elevat nombre d'atur, poc poder adquisitiu dels contractes de treball, dificultats per accedir a un habitatge... Això continua i continuarà temps amb nosaltres." De fet, la pobresa s'està tornant crònica en molts casos. Un exemple: sis de cada 10 persones ateses l'any passat ja havien rebut ajuda abans. L'amenaça és especialment greu per a infants, immigrants i famílies monoparentals. MERCÈ DARNELL, responsable de Programes i Serveis de Càritas Diocesana de Barcelona "La pobresa es concentra a les famílies amb fills i sobretot a les famílies monomarentals. La pobresa té el rostre d'una dona amb infants." El nombre de menors atesos per Càritas va créixer un 14 per cent l'any passat i representen una de cada tres persones que reben suport de l'entitat. Un altre terç són mares soles amb nens a càrrec. La pobresa, a més, cada cop és més autòctona: la meitat dels atesos són nascuts a l'estat espanyol, un fet que feia 15 anys que no es donava. Les últimes dades positives del mercat de treball tampoc no s'han traduït de moment en cap millora. Des de Càritas recorden que gairebé la meitat de les persones en atur no cobren prestacions actualment i que la precarietat laboral és un obstacle per revertir la situació dels més desfavorits.
“La recessió s’acaba, però la crisi no”. Així de clar ho ha explicat el director de Càritas, Salvador Busquets. Tot i que en termes macroeconòmics es comença a parlar de millora, l’entitat veu que el nombre de persones que recorren a la seva ajuda incrementa i amb situacions de pobresa més greus. Amb el balanç de 2014 a mà, Càritas va atendre l’any passat un total de 173.446 persones, un 7% més que el 2013. D’aquestes, el 60% ja havien rebut assistència de Càritas en anys anteriors i una de cada tres fa més de cinc anys que la rep. L’entitat ha destinat 4,1 milions d’euros a ajudes econòmiques. L’habitatge i l’alimentació són les principals necessitats a cobrir, per això s’han incrementat un 50% les ajudes per comprar aliments.
Càritas destaca que l’exclusió afecta especialment les famílies, els joves i els immigrants. De fet, un terç de les persones ateses per l’ONG l’any passat eren menors d’edat, més de 7.000 infants i adolescents. L’entitat ha observat que les famílies amb fills representen la meitat de les llars que han rebut ajuda i que en un de cada tres casos es tracta de mares soles amb infants a càrrec. També han detectat que la crisi ha comportat un canvi de rol en la unitat familiar, expliquen que les dones han tornat a la llar per assumir les tasques domèstiques i que les persones grans han passat de ser cuidades a ser cuidadores.
Una altra problemàtica que preocupa Càritas és que cada vegada hi ha més gent sense feina a qui s’acaba la prestació. De fet, el 85% de les persones que han recorregut a l’entitat per primera vegada estaven a l’atur.
Segons el balanç de 2014, el Servei de Mediació en Habitatge va evitar 199 desnonaments. De les situacions resoltes, el 43% dels casos han necessitat, a més, ajuda econòmica. El 39% de les persones ateses per Càritas no tenen llar, ja sigui perquè viuen en una habitació rellogada, a casa d’amics o familiars, no tenen habitatge o estan en una entitat.
Per fer front a la pobresa, Càritas demana que es garanteixin uns ingressos mínims que assegurin la dignitat, l’autonomia econòmica i alimentària i l’habitatge. També reclama que s’ampliïn el parc d’habitatges de lloguer social i les ajudes al lloguer. Per acabar, aposten per reforçar la xarxa d’atenció en salut mental, especialment als infants i joves.
