El Xavier és sord de naixement, però gràcies a un implants té una mínima capacitat auditiva. Amb nou anys també li van diagnosticar una pèrdua de visió important. Tot i això, ha cursat els estudis amb normalitat i el proper curs començarà el cicle formatiu d'Administració. XAVIER GARCÍA, sordcec "Cuando hablo con personas que no conozco me cuesta habar con ellas. Mis compañeros lo llevan bien, me apoyan." MARÍA DOLORES EXPÓSIT, mare del Xavier "Sabe lo que le ha tocado y no se achica, sabe que tiene que seguir." El primer pas per a un sordcec és buscar la manera de comunicar-se amb l'entorn. Existeixen diferents sistemes, depenent del nivell de sordceguesa. N'hi ha, com el Xavier, que poden arribar a mantenir una comunicació oral. D'altres, necessiten la llengua de signes i el braille. La majoria necessita un intèrpret per a qualsevol activitat que fa. Això suposa un cost econòmic que si no poden assumir fa que molts deixin de relacionar-se amb l'entorn. JOSEP MARIA BUSCATÓ, president d'ASOCIDE Catalunya "En els últims anys s'ha avançat molt en el reconeixement i la visibilitat de les persones sordcegues. Però tot i així encara s'han d'enfrontar a una societat que no està acostumada a conviure-hi." MARIA DOLORES EXPÓSIT, mare del Xavier "Hay mucha gente que tendría que cambiar un poquito porque no son bichos raro. Es un logro, un orgullo lo que ha hecho mi hijo."
