El Tribunal Suprem ha declarat nuls aquest dimarts diversos articles d’un decret de la Generalitat de 2008 segons els qual el català ha de ser la llengua vehicular tant en les activitats internes com externes de les escoles en el segon cicle d’educació infantil, de tres a sis anys.
En la sentència, el Suprem estima un recurs presentat contra una sentència de juliol de 2011, en la qual el ple de la sala contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va avalar el Decret 181/2008, que estableix l’ordenació dels ensenyaments de segon cicle de l’educació infantil a Catalunya.
Concretament, la sentència del TS ha anul·lat ara els articles 4.1, 4.3, 4.4 i 4.5 del decret, que estableixen que el català ha de ser la llengua d’expressió en les activitats de les escoles (tant en les internes com externes), descarten la separació dels alumnes en funció de la llengua, implanten metodologies d’immersió lingüística i obliguen els centres a aprovar un projecte per a l’ús del català a l’escola.
També anul·la el Suprem els articles 10.1, que obliga als centres a aprovar un projecte educatiu per aconseguir la normalització del català en tots els àmbits docents i administratius, i el 14.3, que estableix que les escoles han de dedicar atenció preferent als alumnes immigrants perquè aprenguin el català.
El Suprem va més enllà i valora el mètode de la immersió lingüística com un sistema “per la seva naturalesa i per definició contrari al sistema” i que consideren que exclou el castellà. La sentència diu que “la definició del català com a llengua pròpia de Catalunya no pot justificar la imposició estatutària de l’ús preferent d’aquesta llengua en detriment del castellà, que també és llengua oficial”. Els jutges del Suprem conclouen que “la normalització del català no pot fer-se mitjançant l’exclusió del castellà”.
