Les escoles catalanes haurien de tenir més verd als patis, sensors de soroll i de qualitat de l’aire a les aules, i més carrils i aparcaments per a bicicletes als carrers de l’entorn. És el parer de la Societat Catalana de Pediatria, que aquest divendres ha presentat un decàleg per uns entorns escolars segurs i saludables, en el marc de la Setmana Europea de la Mobilitat.
El document inclou consells per vetllar per la salut dels infants en l’ambient escolar, en què la mainada “juga, aprèn i passa una tercera part de la seva jornada”. Una llista de propostes que s’ha elaborat amb la col·laboració de l’Institut de Salut Global (ISGlobal) i amb el suport de diverses entitats socials i sanitàries.
Mobilitat sostenible, menys contaminació i més espais verds
Aquestes són les deu mesures que els pediatres consideren necessàries per millorar la salut de la infància en edat escolar i les condicions a l’entorn dels centres educatius:
1- Pacificar el trànsit als entorns escolars, prioritzar l’espai per a vianants i restringir el trànsit motoritzat, així com promoure un canvi generalitzat cap al model de ciutat 30 per reduir la velocitat del trànsit.
2- Crear camins escolars i carrils bici amples i segregats per afavorir la mobilitat escolar activa i promoure l’arribada al centre educatiu i la sortida de manera autònoma i segura.
3- Prioritzar la proximitat al centre escolar com a criteri bàsic de l’àrea escolar per tal de disminuir el nombre de desplaçaments motoritzats diaris i promoure la mobilitat activa.
4- Substituir aparcaments per a cotxes dels carrers adjacents als centres educatius per aparcaments per a bicicletes, patinets i zones d’espera, de trobada i joc a l’espai públic amb arbrat, vegetació i aigua, així com crear pàrquings de bicicletes i patinets a dins dels centres educatius. Utilitzar autobusos elèctrics en les línies escolars.
5- Monitorar les aules: instal·lar sensors de qualitat de l’aire i acústica com una eina pedagògica i de millora de la salut, seguint els valors de referència de l’Organització Mundial de la Salut.
6- Naturalitzar els patis escolars i els entorns escolars amb arbrat i plantes que contribueixin a millorar la
qualitat ambiental proporcionant ombra, frescor i color a aquests espais, i mitiguin l’efecte illa de calor
—refugis climàtics.
7- Fer l’activitat lectiva i no lectiva a l’aire lliure sempre que sigui possible —traslladar l’aula a entorns naturals propers al centre educatiu com a mínim un cop a la setmana.
8- Posar en marxa iniciatives com la d’”Entorns sense fum” o “Classe sense fum” per afavorir l’eliminació de l’exposició al fum ambiental del tabac als entorns immediats dels centres educatius i prevenir el tabaquisme abans de l’adolescència, així com el consum d’alcohol i altres drogues.
9- Establir plans de salut mediambiental escolar per a cada centre, amb un diagnòstic escolar i amb la participació de tota la comunitat educativa i incorporant la salut mediambiental al currículum escolar.
10- Incloure experts i afectats en les decisions en relació amb la mobilitat i els entorns escolars segurs i saludables i integrar-les en la redacció dels POUM (Plans d’Ordenació Urbanística Municipal) i els PMUS (Plans de Mobilitat Urbana Sostenible).
Els metges especialitzats en la infància consideren que amb aquestes accions s’aconseguirien unes condicions més “equitatives, saludables i segures” al voltant de tots els centres escolars, amb la finalitat de “promoure un present que garanteixi el millor futur per la nostra infància”.
