La intenció és que el 2027 la ciutat tingui un 15 % de pisos de lloguer públics, i no l’1,5 % que hi ha ara. La xifra que s’ha establert per d’aquí a 10 anys surt de la Llei catalana pel dret a l’habitatge 18/2007. Per això la proposta que es fa des de les entitats -la PAH, l’Observatori DESC, la FAVB, l’Assemblea de Barris per a un Turisme Sostenible i el Sindicat de Llogaters- és que cada dos anys es construeixin una mitjana de 18.000 habitatges amb aquesta categoria.
Per aconseguir aquestes xifres s’han presentat diferents propostes, com destinar un 30 % d’habitatges públics (preus inferiors als que marca el mercat) en cada bloc de pisos que es construeixi i també en els edificis que se sotmetin a una rehabilitació integral.
També es vol regular més l’allotjament turístic que hi ha a la ciutat, que es concentri en edificis sencers -com es fa ara- per evitar molèsties als veïns. Les entitats denuncien la compra frenètica d’edificis sencers per destinar-los al turisme. Per aquest motiu la proposta que fan és que per a cada construcció d’un bloc de pisos pels turistes s’hi destini l’equivalent a un 40 % de sostre públic en un altre edifici del mateix districte.
Per evitar especulació immobiliària es volen declarar certes zones de la ciutat com a àrees de conservació i rehabilitació. Així s’aconseguiria que les finques que tinguin aquesta categoria hagin de comunicar a l’Ajuntament qualsevol oferta de compra i venda, i que el consistori pugui igualar l’oferta i adquirir preferentment l’immoble.
Convertir edificis privats en públics
Una altra mesura és convertir edificis de titularitat pública destinats a usos no residencials en blocs d’ús residencial. Es demana que l’Ajuntament busqui edificis que puguin canviar de categoria i s’adaptin per construir pisos socials. Això ha passat amb un edifici de via Laietana (els números 8 i 10) buit des de fa anys i on s’havien allotjat els antics jutjats. Això es va aconseguir gràcies a la campanya ciutadana #Vidalaietana.
Per tal que totes les propostes es facin efectives, les entitats volen crear un grup de treball que faci seguiment de com s’implementa la moció en el Consell de l’Habitatge Social de Barcelona. Volen que hi participin les organitzacions que han presentat la moció i altres agents socials relacionats amb l’habitatge.
Manquen 120.000 pisos a la ciutat
Barcelona té 811.106 habitatges destinats a l’ús familiar, dels quals el 84 % són pisos principals (només un 25 % en lloguer), un 5 % són secundaris i un 11 % es troben buits, segons l’Idescat. I es entitats han xifrat en 120.000 els habitatges d’ús social que es necessiten.
La PAH ha denunciat també la bombolla especulativa que existeix sobre els preus del lloguer. Tant és així que un 84 % dels desnonaments que es fan a la ciutat estan relacionats amb el lloguer, i no pas amb la compra. El preu mitjà del lloguer a Barcelona ha augmentat en els últims tres anys un 24 % i també un 66 % en alguns barris. Per aquest motiu les associacions que defensen el dret a l’habitatge han tornat a ressorgir.
A la presentació d’aquesta moció hi han anat representants de les diferents formacions polítiques de l’Ajuntament. El PP, però, ha declinat la invitació. L’objectiu de les entitats es reunir-se amb alguns portaveus polítics durant aquesta setmana per presentar-los les propostes. Si arriben a temps, diuen, els agradaria que la moció es pogués votar en el proper plenari municipal programat per aquest mes de febrer.
