Gairebé 600 infants ucraïnesos van començar el curs escolar a Barcelona. A l’Escola Pare Poveda, a Vallcarca i els Penitents, n’hi ha una desena, tot i que la xifra no és estable perquè alguns han tornat amb la seva família a Ucraïna i d’altres han vingut ara. La particularitat d’alguns d’aquests infants és que fan una doble escolarització. Si bé segueixen el curs català de forma presencial, el seu país d’origen els va oferir seguir el curs ucraïnès a distància.
Segons explica la directora de l’Escola Pare Poveda, Rosa Bonet, en una entrevista al programa ‘Via 15’, algunes famílies han acceptat fer la doble escolarització, especialment aquelles que en un futur volen tornar a casa seva. L’escola els permet connectar-se algunes hores en horari lectiu i prioritzen aquelles assignatures que des d’aquí no se’ls poden impartir, com ara la llengua ucraïnesa.
Adaptar-se a l’escola després d’una guerra
Un dels principals reptes amb què es troben els nens que han fugit del conflicte bèl·lic és el de l’idioma. La directora de l’Escola Pare Poveda assegura que els nens aprenen molt ràpid, “són esponges”, i que entre ells no tenen problemes perquè s’entenen jugant. A classe, cada cop poden participar més, però al principi havien de fer servir traductors per entendre’s.
Sense recursos per acollir
La crítica principal de centres com el Pare Poveda és que l’Administració no ha aportat prou recursos per a l’acollida d’aquests nens i les seves famílies. No va ser fins a finals del curs passat que aquesta escola va aconseguir una dotació més per a l’aula d’acollida dels infants. Aquest inici de curs el centre també té el suport d’una traductora que durant unes hores al dia ajuda amb la comunicació entre les famílies i el centre educatiu.
També remarquen que els recursos no han de ser sempre econòmics o de personal, sinó que podrien haver estat en la facilitat de certs tràmits. Com a exemple, la directora de la Pare Poveda explica que moltes de les famílies ucraïneses no es poden permetre activitats extraordinàries, com ara excursions o extraescolars. Per aconseguir subvencions, cal que les famílies segueixin un laberint de “paperassa” que desconeixen i en un idioma que no dominen. El suport que necessiten l’han trobat en els equips docents dels centres, que s’hi han involucrat.
