Els alumnes, d’entre nou i 10 anys, han tingut l’oportunitat de posar en pràctica el seu anglès d’una forma molt particular. Van arribar aquest dijous a les 20 h a l’escola per acabar la jornada maratoniana a les 17 h d’aquest divendres. En total són 25 nens, que han hagut de demostrar les seves habilitats amb la llengua estrangera i dominar el mapa del món. “És una barreja de geografia, anglès i ús de la tecnologia”, ha explicat la Cares Díaz, coordinadora del Departament d’Anglès de l’Escola Ramon Llull.
Respondre amb un sí o un no
La dificultat d’aquest joc és que els alumnes han de fer preguntes que admeten únicament com a resposta un sí o un no. Per encertar a quin país són els nens amb els quals parlen formulen preguntes com ara: “Esteu a l’hemisferi nord?”, “teniu frontera amb un oceà?” o bé “sou al continent africà?”. Quan aquests han resolt l’enigma engeguen una petita conversa amb els nens i els professors que hi ha a l’altra banda del món. “Fem aquest joc perquè volem que practiquin l’anglès d’una forma més real”, ha dit la Cares Díaz.
Conèixer realitats diferents
Els estudiants han parlat amb alumnes d’Austràlia, el Japó, Nova Zelanda, Sud-àfrica, Brunei, Bahrain, el Brasil, Rússia, Tunísia, el Vietnam i el Tadjikistan. La multiculturalitat que els ofereixen les xerrades els ha permès conèixer com viuen en altres punts del món. Per exemple, a Austràlia han vist com tots els nens aprenen amb tauletes a les aules. El contrast l’han trobat amb els alumnes que són a la població de Lesotho, a Àfrica. Aquí estudien amb les pissarres tradicionals i utilitzen taules molt desgastades pel pas del temps. “A través del joc veuen les realitats de diferents països”, ha afegit Díaz.
“M’han dit que els agrada el Reial Madrid”
El joc és una experiència única
perquè descobreixen que a l’altra cantó del món hi ha seguidors madridistes. “He parlat amb nens de Sud-àfrica i m’han dit que els agradava el Reial Madrid i el Manchester City”, ha dit l’Oriol Cantoni. En canvi, l’Úrsula Autó s’ha sorprès quan ha xerrat en castellà amb una nena xilena que estudia en un centre de Nova Zelanda. “Hi havia una classe on una nena sabia parlar castellà. Li hem preguntat quin menjar era típic del seu país”. Segons Cares Díaz, aquesta proposta vol ensenyar els estudiants que “amb l’anglès poden anar a qualsevol lloc”.
La iniciativa es fa un cop l’any, i també la fan els alumnes de quart d’ESO. Aquest projecte es va iniciar fa set anys amb un altre format. Els estudiants es cartejaven amb nens d’altres ciutats del món. Finalment va sorgir la necessitat de conèixer amb qui s’escrivien i van engegar les connexions amb videoconferència. Aquest projecte educatiu ha estat premiat per l’Associació de Professors d’Anglès de Catalunya.
