Els Mossos d’Esquadra han detectat 332 casos de “bullying” entre el 2019 i setembre del 2021 i en la majoria hi havia situacions d’assetjament virtual a través de les xarxes socials o d’aplicacions de missatgeria. De fet, la policia catalana ha detectat una tendència a l’alça del ciberassetjament, però ho atribueixen al fet que durant la pandèmia els menors d’edat han estat moltes més hores a casa davant de les pantalles.
Tot i aquest increment lleu, més de la meitat dels casos que arriben a la policia succeeixen en l’entorn escolar amb episodis de lesions, amenaces o coaccions. Als instituts s’han detectat el 33,6 % dels casos i a les escoles el 25,7 %. La resta de situacions van passar al carrer (25,3 %) o al domicili (14,2 %) mitjançant internet.
A la cerca de la xifra negra
Segons les dades de la policia, l’any 2019 es van detectar 106 casos, mentre que el 2020 van ser 116. Aquest any, fins al setembre del 2021 se n’han instruït 110. Els Mossos asseguren que l’assetjament escolar acostuma a iniciar-se en el canvi de la primària a la secundària i estan convençuts que hi ha una gran xifra negra, és a dir, una gran quantitat de casos que no s’acaben denunciant. El cap de la Unitat Central de Proximitat i Atenció al Ciutadà, Guillem Goset, ho atribueix al fet que les víctimes sovint no se senten amb forces per fer front al problema.
Per això, insisteixen en la importància que els anomenats “observadors” facin el pas de denunciar els fets. No es tracta només de companys de classe que han vist situacions de “bullying” i no han dit res, sinó també de professors i famílies que són conscients que alguna cosa no va bé: “El seu paper pot ser determinant”, assegura Goset.
Campanya als centres escolars per conscienciar els alumnes d’aquesta xacra
Per conscienciar els infants i adolescents de la gravetat d’aquesta xacra, els Mossos han engegat uns tallers en escoles de primària i instituts en què els mostren a través d’un vídeo situacions d’assetjament i els fan interactuar per reconèixer què veuen a les imatges.
La diferència entre un cas puntual de tensió entre companys i l’assetjament escolar és bàsicament que en el segon cas la mateixa situació, ja sigui de ridiculització, d’insults, coaccions o lesions, es produeix repetidament en el temps. També hi influeix, segons Goset, la intensitat amb què la víctima viu aquests episodis, ja que “no a tots els menors els afecta igual”. A més, recorda que sovint l’assetjament no està perpetuat només per una sola persona sinó que acostuma a fer-se en grup. Segons les dades policials, la majoria dels agressors, un 63,6 %, són nois.
