L’entitat Nacer, que ha assesorat en els casos de possible assetjament escolar al Pare Manyanet, ho té clar. A les famílies de les víctimes no els resulta fàcil treure a la llum els abusos. La seva presidenta, Carmen Cabestany, explica que és freqüent que els centres no donin crèdit als menors i qüestionin el seu relat. “No serà que a la nena li agrada cridar l’atenció o que ets una mare sobreprotectora?”, explica que ha dit la direcció d’un centre en alguna ocasió a les famílies.

Cabestany també considera que els protocols “antybulling” als centres no funcionen bé perquè depèn de les direccions dels centres activar-los i, si ho han de fer les famílies poden estar fins a quatre mesos fins a posar-se en marxa. “Els centres no poden ser part i jutge en un cas d’assetjament perquè són una part interessada, afegeix”. En el cas del Pare Manyanet, l‘escola defensa que la família no havia denunciat els possibles abusos que patia la jove.

Represàlies en els professors que denuncien

En aquest sentit, Cabestany posa en relleu la desprotecció de les famílies quan recorren a una instància superior, l’inspector escolar, una figura que coneix els centres d’una mateixa zona i en fa el seguiment. “Totes aquestes instàncies es protegeixen entre si i és molt difícil que un inspector es planti davant una direcció i li porti la contrària”, conclou. Aquesta associació també alerta de les conseqüències per als professors, que en alguns casos “són apartats o expedientats” si denuncien casos d’abús.

Renovació de protocols antiassetjaments

Per millorar la detecció dels abusos i evitar els maltractaments el Departament d’Educació ha activat aquest mes de març la USAV (Unitat de Suport a l’Alumnat en Situació de Violència) per canalitzar directament les denúncies, obrir una investigació i assesorar les víctimes. La directora General de Currículum i Personalització del Departament d’Educació, Maite Aymerich, explica que “si una víctima se’ns adreça i comunica una violència ja no se la posa en dubte. És com quan denuncies als Mossos que t’han robat, ningú qüestiona el robatori “. En aquest sentit, conclou que “si ve una noia i diu que es víctima de qualsevol violència, la denúncia s’activa i ja s’actua”.

El Departament d’Educació defensa aquest protocol com un canvi de paradigma que situa les víctimes al centre i en prioritza l’atenció i l’assesorament.

La denúncia la pot fer el menor, però també la família o qualsevol membre de la comunitat educativa, a través dels canals següents:

En aquesta unitat hi treballen un equip de docents, pedagogs, psicòlegs i juristes que fan una atenció transversal a les diferents violències, tant escolars com domèstiques. En només dos mesos, ja han recollit 230 denúncies que s’estan investigant.