Fins ara no s’havia aconseguit generar cèl·lules de ronyó en cap laboratori i la creació dels anomenats “minironyons” permetrà avançar en l’estudi de malalties renals, en el descobriment de nous fàrmacs i suposa un pas endavant cap a l’ús de cèl·lules mare en aquest tipus d’afeccions, segons l’estudi que s’ha publicat a la revista ‘Nature Cell Biology‘.
Es calcula que només a Catalunya hi ha 25.000 persones amb malalties de ronyó i en els casos més greus són incurables i requereixen diàlisis o trasplantaments.
Els “minironyons” s’han creat gràcies a les investigacions de l’investigador i director del CMRB, Juan Carlos Izpisúa Belmonte. Les cèl·lules renals s’han format, en només quatre dies de cultiu, a partir de cèl·lules mare humanes i, a més, han creat estructures renals tridimensionals. Perquè això fos possible hi han intervingut també cèl·lules de ratolí.
“L’obtenció d’aquests primordis cel·lulars genera esperances per pensar que un dia puguem utilitzar les nostres cèl·lules per regenerar els nostres òrgans malalts i solucionar, d’aquesta manera, l’escassetat d’òrgans per a trasplantaments”, explica Izpisúa.
El primer autor del treball i també doctor del CMRB, Ignacio Sancho-Martínez, apunta que “no només és la primera vegada que som capaços de generar teixits renals en cultiu, sinó que els nostres estudis han permès la formació d’estructures tridimensionals típiques d’òrgans humans“.
“Un dels aspectes clínics importants d’aquest treball és que fa possible reproduir al laboratori malalties renals humanes i valorar diferents estratègies terapèutiques en models in vitro“, explica Josep Maria Campistol, director de l’Institut Clínic de Nefrologia i Urologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, qui també va participar en l’estudi.
Núria Montserrat, doctora del CMRB i també coautora de l’estudi, assenyala que “aquestes estructures ens permetran estudiar el desenvolupament del ronyó i investigar les causes que donen lloc a l’aparició de certes malalties renals“.
