"Aquest tema és un tema confidencial. Res ho podrem fer servir en un jutjat." Entre tres i cinc sessions amb un mediador professional poden ser suficients per estalviar-se un judici de divorci, de reclamació d'un deute o per un conflicte laboral. L'any passat, aquest Centre de Mediació del Col·legi de l'Advocacia va rebre prop de 1.100 usuaris, un 30 % més que l'any anterior. Però sis de cada 10 propostes de mediació no van arrencar, van ser rebutjades per alguna de les parts. MERCÈ CLARAMUNT, Centre de Mediació del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona "Ens costa perquè moltes vegades darrere del conflicte també hi ha enrocaments personals. Pensar que hem de seure en una taula amb l'altra part, abocar-hi coses i arribar a un acord... 'No penso seure amb aquesta persona, que sigui un tercer qui ho digui'." Tanmateix, la raó principal perquè tan poca gent resolgui els seus conflictes via mediació professional és el desconeixement. Per això alguns jutjats, quan els arriba un conflicte d'interessos entre parts en posició d'igualtat, els envia a una sessió informativa sobre la mediació. Quatre jutjats socials ho han provat durant tres anys i el 87 % dels que hi han anat han arribat a un acord. El problema és que, en la meitat dels casos, no hi van. SARA POSE, Grup Europeu de Magistrats per la Mediació "El que reivindiquem és que, per part del Ministeri de Justícia, s'instauri el caràcter obligatori de la sessió informativa prèvia. Per què? Perquè el més important és que la gent conegui què estem oferint." L'oferta és clara: resoldre en un o dos mesos un problema que podria trigar entre un o dos anys a ser jutjat, i que costaria tres vegades més diners. A més, l'experiència demostra que els acords als quals arriben les parts sempre es compleixen més que les sentències que dicta el jutge.
Els mediadors són advocats, psicòlegs o graduats en relacions laborals que s’especialitzen per ajudar els implicats en un plet civil, familiar o laboral a buscar un acord satisfactori per a totes les parts. No resulta fàcil, perquè evidentment quan el conflicte els arriba és perquè les persones no han aconseguit entendre’s directament i han anat a buscar-se algú que ho traslladi als tribunals. Però, quan els deixen, se’n surten. “Els advocats estem a la trinxera on arriben els conflictes”, repeteix Mercè Claramunt, diputada de l’il·lustre col·legi que coordina el CEMICAB. Aquest centre va atendre 1.097 usuaris el 2016, un 30 % més que l’any anterior. Només 408 van iniciar realment un procés de mediació, acabés o no en acord.
“Ens costa perquè moltes vegades darrere del conflicte també hi ha enrocaments personals. Pensar que hem de seure en una taula amb l’altra part, abocar-hi coses i arribar a un acord… a vegades la gent prefereix no fer-ho i que sigui un tercer qui ho digui'”, explica Claramunt.
Que el jutge arribi a pronunciar-s’hi i dicti sentència té un cost econòmic, emocional i de temps. Segons Sara Pose, magistrada de la sala social del TSJC i membre del Grup Europeu de Magistrats per la Mediació, les minutes dels advocats i les taxes judicials sumen de mitjana uns 6.000 euros per cas, mentre que aquests costos es redueixen a una tercera part quan s’opta per la mediació. L’acord arriba en menys de dos mesos, mentre que la sentència pot trigar entre un i dos anys ara mateix als jutjats socials de Barcelona.
L’altre avantatge que assenyala l’advocada mediadora Àngels Cabello, més especialitzada en divorcis i conflictes familiars, és que “en un procés de mediació podem fer pactes més detallats en què el jutge mai no entraria, perquè no és la seva funció. Però sí que, si els deixem per escrit a l’acord de mediació, hi ha un plus de compromís entre les parts per complir-ho”. “Amb la mediació es fa un vestit a mida, mentre que els jutges només fem ‘prêt-à-porter'” aplicant la norma, explica Pose.
El Centre de Mediació del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (CEMICAB) és un dels punts on es pot aconseguir un mediador de l’àmbit civil, mercantil o familiar, però també per reclamacions de consum, medi ambient o educació. Altres institucions i col·legis professionals en tenen d’altres. De les 1.097 mediacions que va tramitar el CEMICAB l’any 2016, 968 eren conflictes de família, sobretot divorcis però també disputes per les herències, mentre que 108 tenien a veure amb deutes, obligacions i contractes civils.
L’any passat també es van disparar (de 6 a 56) les mediacions relacionades amb hipoteques, perquè el Tribunal Constitucional va aixecar la suspensió de l’article del Codi de Consum de Catalunya que obliga a acudir a la mediació o a l’arbitratge abans d’arribar a la justícia ordinària per forçar un desnonament. Per tant, s’han tornat a fer aquestes mediacions, que arriben una mica forçades per la llei.
L’ofici de posar-se d’acord
En conflictes laborals també és obligatòria la conciliació prèvia: no es pot presentar una demanda al jutjat sense passar abans pel Centre de Mediació, Arbitratge i Conciliació (CMAC), depenent de la Generalitat. Però aconseguir “la papereta de conciliació” s’ha convertit en un mer tràmit burocràtic, que pràcticament no serveix mai per assolir cap acord. Quatre dels 33 jutjats socials de Barcelona han participat durant els darrers tres anys en una prova pilot per derivar cap a la mediació professional. Ho fan en casos de conflicte d’interessos, més que no pas de vulneració de drets, quan no hi ha aquesta conciliació prèvia ni posterior recurs al TSJC.
En aquesta mediació intrajudicial, el jutjat cita les parts a una sessió informativa amb els mediadors i, si la proposta els satisfà, comencen les sessions de mediació. El 87 % dels que hi van arriben a un acord, però la meitat dels citats ni tan sols es presenten a la sessió. Els advocats saben que no és obligatori i de vegades els seus clients “el que volen no és justícia sinó revenja”, lamenta la magistrada Sara Pose. Per això el Grup Europeu de Magistrats per la Mediació demana al Ministeri de Justícia que faci obligatòria l’assistència a aquestes sessions informatives prèvies, perquè el que tothom necessita és conèixer com funciona la mediació. En canvi, l’experiència del CMAC demostra que el que no serveix de gaire és obligar les parts a entendre’s per si mateixes.
Segons l’advocada Àngels Cabello, la mediació és una eina pedagògica que “aporta pau i evita l’escalada que porta a la guerra”. Totes les parelles i famílies amb les quals ha treballat “agraeixen poder parlar i transformar el tipus de diàleg que tenien abans”, acabin arribant a un acord o no. Per Cabello, la principal diferència entre la mediació i la justícia és que aquí ningú no guanya el judici, sinó que els guanyadors són totes les parts.
