És fa dir Mr. Butt i té 48 anys. No vol revelar el seu nom real perquè va haver de fugir del Pakistan perseguit pels talibans. Tot just fa tres mesos va entrar a viure en un dels 26 habitatges de la Casa Bloc dedicats a l'acollida de refugiats i ara tracta d'estabilitzar el seu dia a dia. MR. BUTT, refugiat pakistanès "Faig classes de castellà, hi vaig gairebé cada dia. També m'acompanyen al metge perquè tinc problemes de salut. Tothom m'ajuda. Si necessito alguna cosa, ho demano i m'ho donen." Les classes d'idiomes són un pilar fonamental de la primera fase del pla d'acollida de refugiats. Les directrius d'aquest programa les marca el Govern espanyol, que finança entitats com Creu Roja perquè el duguin a la pràctica. SARA DÍAZ, treballadora social Tenen totes les necessitats bàsiques cobertes. L'alimentació, el sostre, roba, qualsevol cosa de primera necessitat. A més a més se'ls hi dona uns diners de butxaca." Per norma general, aquesta primera etapa dura sis mesos. Després Mr. Butt haurà de buscar-se un altre pis i el suport dels treballadors socials se centrarà en la recerca de feina i la formació. L'objectiu final és l'emancipació completa, però el recorregut no està lliure d'incerteses. refugiat camerunès "És una mica difícil perquè cada dia que passa em pregunto què passarà després si el meu cas no és acceptat, què passarà després. Em faig cada dia aquestes preguntes però no sé trobar les respostes." Mentre les persones refugiades cremen etapes als centres d'acollida, estan també en espera d'aconseguir el preuat estatut de refugiat, que els reconeix el dret d'asil. Segons dades del 2015, les últimes disponibles, l'Estat espanyol va rebutjar set de cada 10 solicituds. Us ho ha explicat des de la Casa Bloc Adrià Calvo.
És fa dir Mr. Butt i té 48 anys. No vol revelar el seu nom real perquè va haver de fugir del Pakistan perseguit pels talibans. Aquest novembre va entrar a viure en un dels 26 habitatges de la Casa Bloc dedicats a l’acollida de refugiats. Tracta d’estabilitzar el seu dia a dia i les classes d’idiomes són un pilar fonamental. “Faig classes de castellà, hi vaig gairebé cada dia. També m’acompanyen al metge perquè tinc problemes de salut. Tothom m’ajuda. Si necessito alguna cosa, ho demano i m’ho donen”, explica.
Mr. Butt comparteix pis amb un camerunès de 18 anys que va marxar del seu país per motius religiosos. Tots dos han sol·licitat l’estatut del refugiat, que els garanteix protecció, i ara estan pendents de la resposta del Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social. “És difícil perquè cada dia que passa em pregunto què passarà després si el meu cas no és acceptat. Em faig cada dia aquestes preguntes però no sé trobar les respostes”, assegura compungit. Segons dades del 2015, les últimes de disponibles, l’Estat espanyol va rebutjar set de cada 10 sol·licituds.
Les fases d’acollida
Tant Mr. Butt com el seu company de pis camerunès, també tots els refugiats que viuen a la Casa Bloc, es troben en la primera fase del procés d’acollida. Les directrius d’aquest programa les marca el Govern espanyol, que finança entitats com Creu Roja, CEAR i ACCEM perquè el duguin a la pràctica. Per norma general, aquesta primera etapa dura sis mesos.
Sara Díaz, treballadora social de la Creu Roja, explica que el primer pas és “cobrir les necessitats bàsiques d’aquestes persones i que coneguin els drets i deures de ser ciutadans de Barcelona”. Per això l’entitat els proporciona “alimentació, un sostre, roba”, però també els orienta en qüestions bàsiques, com per exemple la utilització del transport públic.
Durant la segona fase, que dura sis mesos més, es reforça l’assessorament per a la cerca de feina i la formació. També reben acompanyament per llogar una habitació amb l’objectiu que puguin marxar de la residència de les organitzacions. L’últim estadi és un pas natural si el procés d’inserció ha funcionat bé: els usuaris deixen de rebre ajudes i emprenen la seva vida emancipada per complet.
