L’obra ‘Barcelona. Història des del cel, 1927-1975’ recull més de 200 fotografies aèries de la ciutat preses al llarg de prop de 50 anys que van des d’abans de la Guerra Civil fins a l’arribada de la democràcia.

Les primeres fotografies aèries de Barcelona que es conserven daten de finals del segle XIX i principis del segle XX, en aquest cas captades coincidint amb la celebració de l’Exposició Universal de 1929. En aquell moment l’objectiu es va centrar en els escenaris que acollien actes d’aquest esdeveniment i també en el front marítim, que estava experimentant una transformació profunda. La torre del telefèric, aixecada el 1931, és una de les construccions que simbolitzen aquells canvis i que va ser immortalitzada.

Manel Guàrdia recorda que l’home sempre ha tingut una voluntat de visió global. De fet, els estudis de la perspectiva durant el Renaixement enllacen amb la pretensió de restituir, a través d’una reconstrucció geomètrica, aquestes visions aèries però fins a la invenció de la fotografia es limitaven a interpretacions dibuixades d’aquesta realitat. La tècnica fotogràfica va suposar una gran revolució perquè captava una instantània automàtica, capaç de captar tot allò que enquadrava i fer-ho de manera minuciosa i detallada.

L’obra inclou fotografies verticals i obliqües, que proporcionen visions ben diferents de la ciutat. Si bé les fotografies verticals són més properes a la cartografia i constitueixen bons instruments d’anàlisi i comparacions sistemàtiques, les obliqües són en tres dimensions i ens apropen de manera més subjectiva i pròxima a la realitat. ‘Barcelona. Història des del cel, 1927-1975’ constitueix, en definitiva, una memòria en blanc i negre del primer mig segle de fotografies de Barcelona en què es pot apreciar des de la transformació marítima a l’aparició del barraquisme o la construcció del Camp Nou.