I és que l’òrbita de la Terra no és circular, cosa que mantindria la velocitat constant. En ser el·líptica, la velocitat no és exactament igual en cap moment, i això fa que la duració del dia no sigui exactament de 24 hores, sinó que sigui d’una mica més o menys en funció del dia. És el que es coneix com a temps solar vertader.
Per tal de facilitar-li les coses als ciutadans, es va decidir crear una durada estàndard de 24 hores exactes per a cada dia, que és el que es coneix com a temps solar mig o mitjà, amb un dia de traspàs de també 24 hores exactes cada quatre anys per acabar de quadrar la diferència entre el sol mitjà i el sol vertader.
És aquesta diferència la que justifica que, tot i no haver arribat encara al solstici d’hivern, les tardes ja es vagin allargant de mica en mica. Tot i això, el dia en còmput global encara s’escurça, donat que el que es “perd” als matins continua superant el que es “recupera” a les tardes. Per la mateixa raó, l’albada més tardana tampoc no coincideix amb el solstici sinó que es dóna uns dies més enllà, a principis de gener.
La dita popular diu que “Per Nadal, un pas de pardal”, “Per Sant Esteve, pas de llebre” i “Per Any Nou, un pas de bou”, en referència que els dies cada vegada es van allargant més. Però també és cert que el “pas de pardal” es començarà a notar a les tardes una mica abans del Nadal.
Podeu escoltar l’entrevista que li hem fet al director científic del Parc Astronòmic del Montsec, en Salvador Ribas, per explicar-nos el fenomen.
