El naixement d'aquestes cries d'anaconda és un fet poc habitual en països com el nostre. Fora del seu entorn, a Sud-amèrica, és difícil que es reprodueixin. JORDI HERNÁNDEZ, veterinari del CosmoCaixa "No sempre que tens una instal·lació i que els animals estan ben cuidats, no sempre acabaran amb cries. Es donarà si hi ha una entesa dels dos progenitors com hi ha hagut aquí." El 18 de novembre la femella que hi ha al Bosc Inundat del CosmoCaixa va tenir aquestes 38 cries, que ara han de continuar el seu camí. "Un cop neixen la mare les deixa i, per això, estan totes juntes, una manera també de defensar-se dels depredadors." "Veieu, ja van mudant la pell, i tenim aquest petit ecosistema muntat perquè els sigui més fàcil. Amb aquest tronc s'ajuden a trencar la pell." Una de les particularitats és que no mengen fins que no hagin mudat la pell. Mentrestant, s'alimenten de les restes d'ou que els han quedat al cos. De moment, no es poden visitar però la intenció és traslladar-les a diferents zoològics d'arreu del món.
El moment en què muden la pell és un dels més importants, ja que indica que les anacondes s’estan fent grans i que poden començar a alimentar-se, segons explica el Jordi Hernández, veterinari del CosmoCaixa i membre de l’equip de manteniment biològic. El canvi de pell succeeix durant els primers 15 dies de vida, i, mentrestant, les cries s’alimenten de les restes d’ous que els han quedat al cos.
Tot i que la xifra de 38 cries sobta, no és de les més espectaculars. Les anacondes poden posar entre 20 i 80 ous, i el rècord conegut està en 82. Un cop la femella pareix, no hi ha cap vincle parental i marxa. Per això, les cries s’agrupen com a mecanisme de defensa contra els depredadors fins que comencen a ser independents.
De moment no es poden visitar i el centre preveu que les cries d’anaconda es traslladin en diferents zoològics d’arreu el món.
