El rol domèstic d’homes i dones ha avançat cap a la igualtat els darrers anys. No obstant, el tipus d’activitat i el temps de dedicació a les tasques de la llar encara és desigual. De mitjana, les dones dediquen prop del doble de temps que els homes a les tasques domèstiques, segons l’Enquesta de l’ús del temps 2010-2011. Aquests resultats s’inverteixen quant a la dedicació a una feina remunerada, on els homes hi dediquen una hora més de mitjana.
Pel que fa al temps de dedicació a la família, la cura dels fills és una tasca molt més repartida entre les parelles heterosexuals, tot i que la cuidadora principal segueix sent la mare. Aquest repartiment igualitari es trenca quan es tracta d’atendre gent gran o persones amb discapacitat. En aquest casos, les dones n’assumeixen major pes. Quan la família s’ho pot permetre, aquestes tasques sovint s’externalitzen a tercers, moltes vegades dones d’origen estranger.
Dades com les esmentades són les esgrimides per la Regidoria de Dona i Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona per posar en marxa la campanya ”Coresponsable”, emmarcada dins del Pla municipal per a la igualtat d’oportunitats real i efectiva entre dones i homes (2012-2015). La campanya busca conscienciar la població i aconseguir la implicació dels diferents actors socials per promoure un canvi de mentalitat.
El valor del treball domèstic
El concepte clàssic de “treball” heretat de la Revolució Industrial dóna més valor a les activitats que suposen una font d’ingressos enfront de tot allò que es fa fora de l’horari laboral. La campanya de l’Ajuntament, que segueix la línia d’actuacions com el Pla estratègic sobre els usos i la gestió del temps a la vida quotidiana, iniciat per la Generalitat el 2008, pretén revaloritzar la idea tradicional de temps i plantejar noves maneres d’organitzar la vida diària que aportin millor qualitat de vida als ciutadans i trenquin amb la lògica estrictament productiva.
Millors polítiques i millors condicions laborals
Perquè les reivindicacions de la campanya siguin una realitat, els seus promotors veuen imprescindible el paper de l’administració i les empreses com a actors igualment corresponsables. El canvi implica la promoció de polítiques i lleis que facilitin conciliar vida professional i personal i condicions laborals flexibles.
